Prevenció i correcció de riscos: Guia completa

Prevenció i correcció de riscos

Definició de risc

Risc és tota condició, procés o esdeveniment que pot causar danys personals, pèrdues econòmiques o danys al medi ambient.

Segons l’esmentada definició, el terme risc s’aplica tan sols a una probabilitat aleatòria que ocorrerà un esdeveniment concret que causarà danys o pèrdues.

Catàstrofe: si una vegada ocorregut l’esdeveniment, els efectes sobre la població afectada són molt notoris.

Desastre: si el grau de destrucció és tan elevat que la societat afectada necessitaria ajudes externes.

Calamitat: si el desastre es prolonga temporalment.

Tipus de riscos

Riscos naturals

• Biològics: són les malalties causades per tota mena de microorganismes infecciosos o paràsits.
• Químics: resultants de l’acció de productes químics perillosos continguts en els aliments, l’aigua.
• Físics: en aquest apartat s’inclouen riscos de diversa índole, com ara les radiacions electromagnètiques, el soroll, els incendis, onades de fred, onades de calor.
• Climàtics: són els associats a fenòmens atmosfèrics: tornados, huracans, gota freda.
• Geològics: Es deuen als processos geològics i es divideixen en:
  • Geològics interns: Són originats com a conseqüència dels processos geològics interns: volcans i terratrèmols.
  • Geològics externs: Són els moviments de vessants, les inundacions, els enfonsaments del terreny.
• Còsmics: Els procedents de l’espai, com ara la caiguda de meteorits, o les variacions en la radiació solar incident.

- Indicadors d’estat: Descriuen els efectes derivats de la pressió concreta sobre la qualitat de l’entorn. Ens donen la idea de l’impacte ambiental originat sobre el medi ambient. Per exemple, augment de la temperatura a causa de l’increment de l’efecte hivernacle.

Indicador de resposta: Indiquen l’esforç polític o social en matèria de medi ambient. Serveixen per marcar els objectius i prendre decisions sobre l’estil d’explotació desitjat, a partir de la informació extreta observant la realitat. Per exemple, la promulgació de lleis o mesures polítiques per a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

EXEMPLES:

L’empremta ecològica

L’empremta ecològica és l’àrea de territori ecològicament productiva necessària per a produir els recursos utilitzats i per a assimilar els residus produïts per una població definida amb un nivell de vida específic indefinidament, on sigui que es trobi aquesta àrea.

Amb aquesta mesura, a més de la quantitat de territori necessari per a produir tots els recursos que utilitzem i a fi d’assimilar tots els residus que generem, es calcula la quantitat que es necessita perquè es desenvolupi la vegetació necessària per a absorbir tot el CO2 que emetem a l’atmosfera com a conseqüència de la crema de combustibles fòssils. El 2003 el valor mitjà de l’empremta ecològica mundial estimat va anar de 2,2 hectàrees per habitant a l’any. Tenint en compte que el mateix any la xifra d’habitants va arribar als 6.3 milions i que l’àrea productiva total de la Terra es calcula en uns 11,2 milions d’hectàrees globals per habitant i any. Això significa que ja hem sobrepassat la seva capacitat de càrrega en 0,4 hectàrees per habitant.