El principal objectiu de la seva política era el desmantellament del franquisme des de les mateixes institucions de la dictadura. Per aconseguir-ho, va fer que les Corts aprovessin la celebració d’un referèndum que, si guanyava el sí, comportaria un

Després de la victòria franquista a la Guerra Civil el 1939, Francisco Franco va establir una dictadura personal que va durar fins a la seva mort el 1975. El nou règim va suposar una ruptura total amb la Segona República i amb qualsevol sistema democràtic. Franco concentrava tots els poders: era cap de l’Estat, cap del govern, cap de l’exèrcit i també dirigia el partit únic. Això vol dir que no existia separació de poders ni eleccions lliures, i que tota l’autoritat depenia directament d’ell.El règim franquista es caracteritzava per ser autoritari, centralista i antidemocràtic. No es reconeixia la sobirania popular i la població no podia participar lliurement en política. També es va eliminar qualsevol autonomia territorial. Catalunya, el País Basc i Galícia van perdre l’autogovern i es va imposar una idea d’Espanya única i centralitzada des de Madrid. La llengua i la cultura pròpies d’aquests territoris van ser perseguides.Un altre tret molt important va ser el nacionalcatolicisme. L’Església catòlica va donar suport al règim i, a canvi, va recuperar un paper central dins la societat. La religió catòlica es va convertir en la religió oficial i tenia molta influència en l’educació, la moral pública i la vida quotidiana. El règim es presentava com a defensor de la unitat d’Espanya i dels valors tradicionals.

Per mantenir el poder, Franco es va recolzar sobretot en tres grans pilars. El primer va ser l’exèrcit, que era la base principal del règim i garantia el control de l’ordre públic i de la repressió. El segon va ser la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que era el partit únic i s’encarregava de controlar la propaganda, els mitjans de comunicació i diferents organitzacions socials. El tercer gran suport va ser l’Església catòlica.

Tot i que el règim era una dictadura, Franco va voler donar-li aparença legal i institucional. Per això es van aprovar diverses lleis fonamentals. La primera va ser el Fuero del Trabajo de 1938, que regulava el món laboral segons el model corporativista. No hi havia sindicats lliures i empresaris i treballadors quedaven integrats dins del Sindicat Vertical controlat per l’Estat.El 1942 es va aprovar la Ley Constitutiva de las Cortes, que creava unes Corts franquistes. Tot i això, no eren democràtiques, perquè els seus membres no eren elegits lliurement sinó designats pel règim, i tampoc tenien poder real. La seva funció era sobretot assessorar i donar aparença institucional al sistema.El 1945 es va aprovar el Fuero de los Españoles, que teòricament recollia drets i deures, però aquests drets sempre estaven condicionats pels interessos del règim i no garantien llibertats reals. Aquell mateix any també es va aprovar la Ley de Referéndum Nacional, que permetia fer consultes populars sota control del govern.A més d’aquestes institucions, la repressió va ser essencial per consolidar el règim. Es van fer consells de guerra, empresonaments, depuracions i execucions contra persones vinculades a la República o contràries a Franco. També es van aprovar lleis específiques contra l’oposició, com la repressió de la maçoneria i del comunisme.Per tant, entre 1939 i 1945 Franco va construir una dictadura molt centralitzada, basada en el control polític i militar, el suport de l’Església i del partit únic, i una forta repressió. Tot i crear institucions i aprovar lleis, el poder real continuava concentrat en Franco i no existia cap democràcia.