Les principals ciutats romanes de la Hispània antiga

Barcino: La fundació d'una colònia romana

La colònia romana de Barcino va ser fundada per l’emperador August amb un estatus de colònia al final del segle I aC, en territori de la tribu ibera dels laietans, que vivien en els turons (turó de Sant Honorat i turó de Sant Just i Pastor) que envolten el territori de Barcino (la trobada entre romans i laietans va ser pacífica); fou anomenada Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino. Barcino va ser un centre religiós i administratiu per controlar una zona més àmplia de nuclis urbans preexistents o de villae.

El territori que l'envoltava, l'ager, era ric en recursos hídrics, cosa que afavoria l'agricultura: a les parcel·les de fora la ciutat es cultivaven cereals, vinya i olivera. El mar Mediterrani (est) li donava moltes possibilitats comercials. Els dos rius van tenir per a la ciutat dues funcions diferents: des del Besòs (al nord) van portar l'aqüeducte a la ciutat; en canvi, el riu Llobregat (al sud) era navegable i possibilitava el comerç amb l'interior. La serra de Collserola, situada a l'est, abastia la ciutat de fusta; i les canteres de Montjuïc van proporcionar gres a Barcino (a l’oest).

Com que era una ciutat fundada ex novo, es construeix seguint l'esquema del traçat hipodàmic amb el creuament de dos carrers: el cardo maximus i el decumanus maximus. La ciutat hauria de ser perfectament rectangular, però per raons de terreny els vèrtexs s'escapcen, formant un octangle.

Ilerda: Un enclau estratègic al riu Segre

La ciutat d’Ilerda (és dubtós si el nom es correspon amb la Iltirda o Ilirda dels ibers ilergetes) està situada sobre un petit promontori que dominava, i domina encara, el riu Sicoris (Segre) amb el recolzament del turó de Gardeny. No està clar si correspon a una antiga població ibèrica o és una creació romana ex novo. Fou un municipium d’època augustea.

En qualsevol cas, la seva funció era garantir i dominar el pas del riu a través del pont i assegurar les vies de penetració cap a l’interior, en especial cap a Caesar Augusta i Osca. Entre les gestes històriques podem esmentar la lluita d'Indíbil i Mandoni contra Gneu Escipió, a finals del segle III aC, que acabà amb la mort dels dos caps indígenes; en la guerra sertoriana (segle I aC) la ciutat es posà del costat de Sertori enfront de Pompeu; i, finalment, en la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (segle I aC), fou el primer lloc on els pompeians comandats per Afrani i Petreu es feren forts per barrar-li el pas a Cèsar, cosa que provocà l'enfrontament conegut com a la Campanya de Lleida, del Segre o de les Garrigues, i que acabà amb la rendició de les tropes pompeianes després del seu intent frustrat de creuar l’Ebre i passar a la Celtibèria.

L'ocupació continuada del territori i la política de rasa practicada pels musulmans en el seu moment ha fet difícil la troballa de restes arqueològiques; darrerament s’han identificat restes de muralla a la Suda, unes termes al carrer de Remolins, una necròpolis a la zona de l’estació i algunes domus en diversos indrets de la ciutat.

Emporiae: El mosaic de cultures a Empúries

Les ciutats gregues i romanes d'Empúries estan situades al sud del golf de Roses en una zona de maresmes provocades per l'aportació de sediments fluvials dels rius Muga, Fluvià i Ter. El lloc va ser escollit per les millors comunicacions: és un lloc obert al mar, que permet una comunicació cap a l'interior gràcies a les vies fluvials: al nord el Fluvià i al sud el Ter.

Des del punt de vista geològic, les ciutats gregues i romanes es van fundar sobre una gran plataforma, que deriva del Montgrí, al nord de la ciutat. La plataforma està limitada al nord i al sud pels rius abans esmentats i a l'oest pel turó de les Corts. Al nord de la plataforma hi havia un istme, actualment lligat a terra ferma, on es troba la població de Sant Martí d'Empúries.

• Palaiàpolis (Sant Martí d'Empúries): fundada al segon quart del segle VI aC, és l'únic territori sempre habitat des de la fundació (on hi havia els indigets).
• Neàpolis: fundada entorn el 550 aC, amb estructures visibles sobretot del segle II-I aC (segon assentament després de veure que els indigets no són perillosos).
• Ciutat romana (Emporiae): a partir del segle II aC va ser un campament militar; la ciutat fundada cap a l'any 75 aC, ex novo com una dípolis: incloïa Emporion (Palaiàpolis i Neàpolis) i la nova ciutat romana. August, cap al 27 aC, li va donar un nou estatut jurídic, Municipium Emporia, que concedia la ciutadania als seus habitants.

Les insulae: L'habitatge urbà a l'antiga Roma

Eren blocs de pisos que ocupaven una illa de cases, generalment entre 300 i 400 metres quadrats. Durant l’època d’August feien uns 21 m de llargada i durant l’època de Trajà es va reduir a 18 m. Les parets estaven fetes de maó o de l'aparell opus craticum (carcassa de fusta amb morter), on s’obrien portes i finestres. La façana s’obria a uns pòrtics que protegien les tabernae. Si el carrer era prou ampli, s’hi afegien balcons.

Les insulae pertanyien a un propietari i es pagava el lloguer. A l’interior, a vegades, hi havia un pati. Hi podia haver de dos o tres pisos fins a set. Com més amunt, menys serveis hi havia (no hi havia aigua corrent, etc.). A baix hi solia viure gent que tenia una mica més de diners, com ara comerciants; als pisos superiors hi havia obrers i transportistes, ja que el preu dels pisos era més econòmic.

Tàrraco: Capital de la Hispània Citerior

La Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco va rebre aquest nom al segle I aC, quan fou distingida amb la categoria administrativa de colònia. Segons la tradició, Publi Corneli Escipió Africà va instal·lar, sobre un antic poblat iber, un assentament romà a la part alta del turó l’any 217 aC (per això es diu que Tàrraco és Scipionum opus).

Aquest assentament va ser el centre de les operacions militars romanes contra els cartaginesos i llurs aliats durant la Segona Guerra Púnica (218-201 aC). Acabada aquesta guerra, l’assentament romà es va anar engrandint, estenent-se cap a la plana, i va ser dotat de les grans construccions públiques pròpies d’una ciutat romana; d’aquesta manera s’arribaria a convertir en la capital de la província de la Hispània Citerior i, més tard, de la Tarraconensis (cap al 27 aC).

Un altre fet històric important relacionat amb la ciutat fou la presència d'August, que s’hi va instal·lar amb motiu de les guerres càntabres durant tres anys (27-24 aC), de manera que, durant aquell període de temps, Tàrraco va ser de facto la capital de l’Imperi romà. Aleshores es va iniciar un gran projecte urbanístic que volia donar a la ciutat el caràcter monumental adient a la seva categoria, projecte que va culminar amb la construcció de l’amfiteatre (segle II dC).

La topografia de la zona va provocar que l’estructura urbanística de Tàrraco no fos la típica de les ciutats romanes, ja que va ser necessari esglaonar-la en una sèrie de grans terrasses envoltades per una muralla:

• A la terrassa superior es va edificar un temple dedicat a August, la plaça de representació i el fòrum provincial.
• Més avall, el circ ocupava tota una terrassa dividint la ciutat en una part alta i una part baixa.
• A les terrasses inferiors hi havia les termes i el fòrum de la colònia.
• A la part més baixa, ja fora de la muralla, hi havia el teatre, el port, l’amfiteatre, tres aqüeductes (com el de Les Ferreres) i la Via Augusta.

Emerita Augusta: La gran capital de Lusitània

El nom de la Mèrida romana era Augusta Emerita i fou fundada vers l’any 23 aC per Publi Carisi, llegat d’August, com a colònia per a assentar-hi els soldats llicenciats (emèrits) de les guerres càntabres. La seva ubicació responia a motius estratègics, econòmics i administratius, ja que serviria per a romanitzar el sud-oest peninsular: s’erigí en un gual del riu Guadiana, fou un nus de comunicacions important (s’hi creuaven la Via de la Plata i una via d'est a oest) i l’any 15 aC esdevingué la capital de la província de Lusitània.

Arran d’aquest nou estatus jurídic es va anar enriquint econòmicament i monumentalment, procés accelerat al segle II dC pels emperadors Trajà i Hadrià. L’any 305 dC, amb les reformes de Dioclecià, es convertí en metròpolis i en una de les ciutats més importants del món romà. Entre les construccions públiques conservades trobem un fòrum provincial (amb l'Arc de Trajà), un fòrum municipal (amb el temple de Diana), un teatre, un amfiteatre, un circ, un gran pont sobre el Guadiana, aqüeductes (com el de Los Milagros) i embassaments com el de Proserpina.

Comparativa entre Tàrraco i Emerita Augusta

Les dues ciutats van ser capitals provincials: Tàrraco de la Hispània Citerior i Emèrita Augusta de la Lusitània. Això explica coincidències urbanístiques com la presència de dos fòrums (provincial i colonial). Totes dues estaven ben comunicades: Tàrraco per la Via Augusta i Emèrita per la Via de la Plata. Així mateix, ambdues conserven magnífics aqüeductes.

Diferent era la seva situació geogràfica: Tàrraco és costanera i s'alça en terrasses, mentre que Emèrita és d'interior i més plana. Pel que fa als edificis d'espectacles, el circ de Tàrraco es troba a l’interior de les muralles actuant com a separació de terrasses, mentre que a Emèrita el circ és exterior. En canvi, el teatre i l'amfiteatre d'Emèrita estan dins del traçat emmurallat, mentre que a Tàrraco l'amfiteatre se situa fora, vora el mar.