Quins son es principals paisos productors d l'energia hidroelèctrica

Recursos ESP: A ESP l'augment del consum d'energia primària ha fet camí paral·lel amb la seva industralització, la mecanització del camp, el desenvolupament de les comunicacions i dels serveis, i del creixement de riquesa del país i del benestar. Aizò implica la importació dels recursos energètics, atès que el nostre grau de autoprovïment d'aquests recursos és molt baix. ESP és un exemple de creixement econòmic, però no té fonts d'energia suficients, des del punt de vista energètic, és un país dependent. Ara, com a membres de l'UE, les polítiques energètiques españoles han de ser pactades seguint les directrius comunitàries. L'aigua: els forts desnivells que han de salvar alguns rius españols permeten aprofitar la força de l'aigua per al funcionament de centrals hidroelèctriques, les quals donen energia neta, que no contamina, i renovable. L'aigua emmagatzemada als pantans serveix per assegurar la continuïtat dels salts d'aigua i per regulr el cabal dels rius. La quantitat d'energia hidroelèctrica que es genera a ESP és important, superada només per països amb territoris molts extensos o amb grans possibilitats hidràuliques. El problema és que tenen un cost inicial molt elevat, encara que el manteniment és relativament econòmic., i amb el pas dels anys, la sedimentació dels materials, redueixen la capacitat. El carbó: la mineria del carbó a ESP sempre ha estat molt important, però es troba en procés d'ajustament i s'han tancat moltes mines. La zona més important de producció de carbó és l'asturlleonesa. L'Estat procura mantenir l'activitat minera del carbó a fi de disminuir la dependència energètica d'ESP. Ha seguit un procés de concentració de la producció, i protegeix amb diferents mesures empreses com Hunosa. El petroli i gas natural: la producció mundial de petroli i de gas natural està repartida desigualment, de manera que els països productors no sempre coincideixen amb els països consumidors. El control d'aquestes fonts d'energia, la seva comercialització i el preu a nivell mundial expliquen moltes de les aliances polítiques i també desencadenen molts conflictes.