Principals Corrents Psicològics i Processos Cognitius

Teories sobre la delinqüència

Freud estableix una distinció entre delinqüents per sentiment de culpa i delinqüents sense sentiments de culpa. En el cas de culpa, aquests criminals presenten un sentiment de culpabilitat anterior al delicte, de manera que la consumació de l'acte delictiu representa per al delinqüent un alleujament psíquic enllaçat amb la necessitat de contrarestar el seu sentiment de culpa.

En cometre el delicte, el subjecte satisfà una necessitat d'autocastig provinent del sentiment de culpabilitat situat en el seu inconscient. Aquest delinqüent té la necessitat de ser castigat (delinqüent retorçat). Els delinqüents sense sentiment de culpa són subjectes que no han desenvolupat inhibicions morals o creuen justificada la seva conducta perquè la interpreten com la seva lluita contra la societat. En aquest cas, el delinqüent es caracteritza per ser molt egocèntric, té una forta tendència destructora i disposició natural a l'agressivitat.

Adler assenyala que el que caracteritza el delinqüent és el sentiment d'inferioritat i els seus impulsos de poder. Fa èmfasi en l'aspiració del delinqüent per tenir superioritat personal, acompanyat d'un deficient sentiment de comunitat. És fonamentalment egocèntric.

Fromm afirma que la destructivitat, acompanyada d'un desig d'eliminació, és conseqüència de l'aïllament i de la impotència; la destructivitat d'aquest tipus de delinqüent és, en realitat, conseqüència de la seva angoixa existencial.

Intel·ligències Múltiples (Howard Gardner)

La intel·ligència es considera múltiple, no només lligada a temes intel·lectuals, d'aprenentatge o matemàtiques, sinó basada en les diferents facetes i la capacitat de resoldre problemes. Hi ha diferents tipus d'intel·ligències i les persones poden destacar en una o diverses a l'hora. La intel·ligència abraça tota la realitat.

Un clar exemple és Messi: potser no sabem acadèmicament quin nivell d'intel·ligència té, però sí que destaca en l'organització de l'espai i la resolució de problemes (intel·ligència visual, espacial i cinètico-corporal).

Tipus d'intel·ligències:

• Musical: composició i imaginació de melodies.
• Lingüística: creació de poemes, etc.
• Logicomatemàtica.
• Naturalista.
• Visual, espacial, cinètico-corporal, interpersonal i intrapersonal.

Psicologia Positiva (Martin Seligman)

Seligman va introduir aquest concepte com l'estudi de la fortalesa i la virtut. No es tracta d'arreglar una cosa que està trencada, sinó d'alimentar les fortaleses que un té. Pretén conèixer quins recursos té una persona per incrementar-los, aprofundint en l'estudi de les emocions positives des d'un punt científic i rigorós.

Processos Cognitius: Atenció i Memòria

Atenció

Es divideix en dos tipus:

• Atenció focalitzada: centrem la nostra atenció en un estímul concret.
  • Sostinguda: capacitat d'atendre durant un llarg període.
  • Selectiva: atendre un estímul en presència de distractors.
  • Alternant: canviar el focus atencional entre dos o més estímuls.
• Atenció dividida: el cervell atent a diferents estímuls al mateix temps.

Memòria

És el procés cognitiu que implica atenció i percepció per adquirir, emmagatzemar i recuperar informació. Té tres funcions: recollir informació (atenció), organitzar-la (percepció) i recuperar-la (memòria).

Etapes de la memòria:

1. Codificació: transformació dels estímuls en representació mental.
2. Emmagatzemament: retenció de la informació.
3. Recuperació: mecanisme per fer conscients els records.

Tipus de memòria:

• Sensorial: molt breu (1 segon), relacionada amb els sentits.
• A curt termini: organitza i analitza experiències (límit de 7 ítems).
• A llarg termini: il·limitada i permanent, fonamenta els nostres coneixements.

Corrents Psicològics

Conductisme

Autors com Watson, Thorndike i Bandura se centren en la conducta com a unitat d'observació. El condicionament clàssic (estímul-resposta) i el condicionament operant (Skinner) utilitzen reforços (per augmentar conductes) o càstigs (per eliminar-les).

Psicoanàlisi

Freud va posar el focus en l'inconscient. La personalitat està determinada per instints. L'inconscient es manifesta a través de lapsus, actes fallits, somnis i fantasies.

Psicologia Humanista

L'home és un ésser autònom i responsable de les seves decisions, buscant un sentit a l'existència relacionat amb els valors humans.

Cognitivisme

L'home és un processador actiu de la informació (metàfora de l'ordinador), no un executor passiu de conductes.

Constructivisme

Estudia com el subjecte construeix la realitat a partir de models psicològics basats en l'experiència, la intel·ligència i la personalitat.