Principals Trastorns Psicològics i Teràpies Efectives

Els principals trastorns psicològics

Els trastorns es diagnostiquen a partir dels símptomes (allò que la persona sent i fa). El conjunt de símptomes s'anomena sintomatologia. Per diagnosticar-los, s'utilitzen la conversa amb el pacient i els tests o qüestionaris. Tot i això, cada persona és diferent i un mateix trastorn pot manifestar-se de formes diferents.

Psicoanàlisi

La psicoanàlisi busca l'origen dels problemes psicològics en experiències del passat, especialment en traumes o records reprimits de l'inconscient. Mitjançant la conversa, la interpretació del llenguatge verbal i no verbal i, antigament, la hipnosi, el terapeuta intenta descobrir la causa del problema. Segons aquesta teoria, per superar una fòbia o un conflicte psicològic, cal trobar i fer conscient el record reprimit que l'ha originat.

Teràpia cognitivoconductual (TCC)

La TCC parteix de la idea que els pensaments generen emocions i conductes. Els problemes psicològics apareixen per pensaments disfuncionals, és a dir, idees que no s'ajusten a la realitat i provoquen malestar. L'objectiu de la teràpia és identificar aquests pensaments, substituir-los per altres més realistes i útils i, així, canviar la manera de sentir i actuar de la persona.

Estructures cognitives implicades

La TCC diferencia tres nivells de pensament:

• Pensaments automàtics: idees ràpides i involuntàries que apareixen davant una situació i influeixen en les emocions.
• Creences intermèdies: regles o normes internes que guien el nostre comportament (p. ex., pensar que si no fem una cosa perfectament, hem fracassat).
• Creences nuclears: les idees més profundes sobre nosaltres mateixos, els altres i el món, sovint relacionades amb l'autoimatge.

Emocions i pertorbacions

Segons la TCC, les emocions no depenen directament de les situacions, sinó de la interpretació que cada persona fa d'aquestes. Per això, persones diferents poden reaccionar de manera diferent davant el mateix fet.

Diàleg socràtic

És la tècnica principal de la TCC. Consisteix a fer preguntes perquè el pacient reflexioni i arribi per si mateix a conclusions més realistes, en lloc que el terapeuta li doni directament la resposta. L'objectiu és qüestionar els pensaments disfuncionals i substituir-los per altres més ajustats a la realitat.