Principis de l'Estratigrafia: Guia de Geologia

Introducció a l'estratigrafia

Els sediments produïts per l'erosió són transportats a les conques de sedimentació, on formen estrats: capes paral·leles i horitzontals. La successió d'aquests estrats s'anomena sèrie estratigràfica, i la seva disciplina d'estudi és l'estratigrafia.

Principis fonamentals

1. Principi de superposició d'estrats (Nicolaus Steno)

Les roques sedimentàries es dipositen en capes o estrats horitzontals superposats. Per norma general, els estrats superiors són més recents que els inferiors. Aquest principi s'aplica sempre que les sèries no hagin estat deformades, i també és vàlid per a colades de lava i mantells de cendres volcàniques.

Principi de la successió faunística

Determina que els fòssils trobats en els estrats superiors són més moderns que els dels estrats inferiors. Com que no existeix a la Terra una sèrie sedimentària que contingui el registre complet de tota la història geològica, els geòlegs reuneixen registres locals per completar-los entre si.

2. Principi de la superposició d'esdeveniments

Quan les roques han sofert processos tectònics que n'han modificat la posició original, no es pot aplicar directament el principi de superposició. En aquests casos, s'utilitzen els criteris de tall i encreuament: les estructures (com intrusions ígnies) que tallen els estrats són sempre més modernes que els estrats tallats.

3. Principi de l'actualisme (Charles Lyell)

Els processos geològics que ocorren actualment són els mateixos que van tenir lloc en el passat i produeixen els mateixos efectes. Per exemple, sabem que els rius erosionen i arrodonixen els sediments que transporten; per això, en els al·luvions trobem còdols.

Reconstrucció geològica

Per interpretar la història d'una zona, cal analitzar:

• L'ordre en el qual s'han sedimentat els diversos materials.
• El moment en què han intruït les roques magmàtiques (tant plutons com dics).
• Quan s'han produït les falles o s'han plegat els estrats.

Aplicant aquests coneixements, podem deduir:

1. S'han dipositat els materials que formen la sèrie estratigràfica, on l'estrat A és el més antic i l'estrat I és el més modern.
2. La falla A es va produir després d'haver-se dipositat la capa G (afectada per la falla), però abans de dipositar-se la capa H (no afectada).
3. El batòlit es va emplaçar després que actués la falla A i, més tard, va intruir el dic A, que talla tant el batòlit com la falla.