Procediments lingüístics: derivació, composició i registres

Procediments de les llengües

Derivació

Derivació: Consisteix a afegir a l'arrel d'una paraula uns elements, els afixos, per a obtenir noves paraules. Poden ser:

• Prefixos: si van al davant (ex.: desfer).
• Infixos (o insufixos): si es troben al mig (ex.: xicotet).
• Sufixos: si van darrere del lexema (ex.: blancor).

Composició

Composició: Procés per mitjà del qual es combinen dues o més bases lèxiques per formar una paraula composta.

Habilitació

Habilitació: Crea noves paraules, però sovint els elements adquireixen funcions diferents. Ex.: «El dinar s'ha fet». Tipus:

Com a substantiu

1. Verb: berenar
2. Adjectius: dolç
3. Numerals: cinquè
4. Adverbis: demà
5. Pronoms: jo

Com a adjectius

1. Substantius: verd
2. Participis: pesat
3. Adverbis: sona molt fort

Derivació per sufixació

Derivació per sufixació: Permet la creació de diferents categories gramaticals. Tipus i exemples:

• Substantius: xiquet, xiqueta

Derivació per prefixació

Derivació per prefixació: Afegeix alguna característica al lexema. Ex.: anormal.

Verbs de la 1a i 3a conjugació: Ex.: espolsar.

El verb

Verb: És el nucli del sintagma verbal. Components:

1. Part fixa i inalterable: l'arrel expressa el significat lèxic.
2. Part variable: la desinència. Exemple: cant- (lexema) + -ar (desinència).

Descripció

Descripció: És un acte discursiu que representa algun objecte, abstracte o concret, amb paraules dites o escrites. Ens permet representar lingüísticament persones, animals, paisatges, etc., de manera que el receptor es pot fer una imatge mental d'allò escrit.

Descripció objectiva

Descripció objectiva: Recrear una imatge tan exacta com sigui possible.

Descripció subjectiva

Descripció subjectiva: Transmetre una sèrie de sensacions (cosa, aspecte) relacionades amb la realitat.

Varietat lingüística

Varietat lingüística: És una característica de totes les llengües, que s'adapten a diferents circumstàncies com, per exemple, el context, la situació geogràfica, la finalitat dels missatges i les condicions dels parlants (edat, grup social, nivell educatiu, etc.).

Classificació

1. Varietats diacròniques: Quan analitzem la variació al llarg del temps.
2. Varietats sincròniques: Quan les analitzem en un temps determinat. Aquestes poden classificar-se en:

1. Varietats dialectals (o diatòpiques): En funció de la zona geogràfica on parla una llengua.
2. Varietats socials (o diastràtiques): En funció del grup social a què pertany cada parlant.
3. Varietats funcionals (diafàsiques o registres): En funció de la situació comunicativa.

El registre lingüístic

El registre lingüístic: El conjunt de variables contextuals que condicionen la forma en què una llengua és usada en un context.

El registre estàndard

El registre estàndard: S'utilitza en situacions de comunicació amb un alt grau de formalitat en què s'utilitzen llenguatges específics.