Procediments, protocols i fluxgrama: una guia completa

Els procediments:

Detalla com desenvolupar el procés sencer (com ho fem) pautats i clars. Quan els processos es documenten i es posen per escrit es converteixen en procediments. 2 instruments:

1. Els protocols:

Instruments que expressen procediments, aquests hi queden reflectits.

2. El fluxgrama:

Representació gràfica que marca el flux, el curs/camí d'un esdeveniments/passos d'un procediment. És un instrument més concret. A vegades, tant el protocol com el fluxgrama, van acompanyats.

El fluxgrama:

Té una part que és el gràfic i una altra que és la llegenda. La llegenda, és l'explicació que acompanya el gràfic. El llenguatge que utilitza és consensuat de forma general, hi ha símbols que amb poques variacions, tothom accepta. 2 elements:

1. Les línies:

Es diferencien entre principals (marca el curs central de l'acció fonamental) (passos); a vegades és necessari línies secundàries que s'aparten a dreta i esquerra de la principal (formant un bucle), hi ha unes convencions que es compleixen bastant.

2. Els símbols:

Tenen un petit text en l'interior, que és la idea principal.

Els protocols:

En escalen per la necessitat d'actuar tots de la mateixa manera en situacions de risc on s'ha demostrat que les coses s'han de fer d'una determinada manera. L'objectiu és intentar/evitar fer intervencions inadequades o molt diferents de qualitat entre diferents professionals. Són d'obligat compliment. A més a més són descripcions per escrit de com realitzar alguns processos i no són projectes d'intervenció, programes, plans de treball... són instruccions concretes pels professionals que s'ha hagut de seleccionar les millors pràctiques o alternatives d'acció i això porta a crear els protocols de manera conjunta. Poden ser exclusius (intra) d'una organització o d'una problemàtica on tenen participació diferents organitzacions. Han de ser concisos, precisos i clars.

Metodologia de protocols, tres etapes:

Etapa 1:

Decidir quines activitats, és imprescindible per instaurar protocols. Decidir quines són les activitats clau, perquè es detecta excessiva utilització de recursos, temps... Tenir en compte com a criteris la freqüència però també en activitats que es fan excepcionalment, quan són noves accions, tractaments, proves, procediments o quan hi ha problemes/queixes en la qualitat percebuda.

Etapa 2:

Elaboració del protocol: definició de l'activitat a solucionar (que pretén), definir la població a la que va dirigida; els objectius en termes de resultats, objectius medibles i quantitatius; els professionals als que els afectarà, pensant en tots aquells que quedaran afectats pel protocol. La descripció dels passos que cal fer, s'haurien de donar de manera ordenada i lògica, a vegades paral·lela, cal informació. S'han d'actualitzar. Els registres de compliment; la vigència del protocol: n'hi ha d'indefinits però s'acostuma a marcar una vigència de modificació/revisió > no s'ha d'incloure teoria.

Etapa 3:

Implantació a l'organització: per ensenyar a l'alumne de pràctiques, per donar-lo a conèixer a tothom, fer una bona difusió del protocol. Cal explicació > convocar reunions a tot el personal o per branques/àrees/unitats.

Inconvenients dels protocols:

Û Prenen autonomia als professionals en aspectes on és important veure la singularitat de cada cas. Û Es poden veure obligats per una jerarquia que no coneix el tema. Û Estalvien la reflexió > no acostumen als professionals que a intervenció social és fàcil > crear mentalitats poc reflexives.