El procés de percepció i les seves característiques

Estímul

És tota energia física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica que activa, per excitàció, un receptor sensorial.

Sensació

Consisteix a detectar alguna cosa a través dels cinc sentits o dels receptors interns de sensació (moviment, equilibri, malestar, etc.) sense que encara tingui cap significat. És una mera reacció fisiològica.

Percepció

Procés constructiu pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o formes (Gestalten) dotades de significat. En aquest procés, molt ràpid, el cervell transforma gairebé instantàniament els missatges sensorials en percepcions conscients. Així, el nostre sistema nerviós ens presenta la realitat de manera més constant a com arriba als nostres sentits: es pot dir que el que arriba a la retina és sintetitzat, per tant, de manera estable. El corrent psicològic que ha destacat més pels seus estudis sobre la percepció és la Gestalt.

Característiques de la percepció

• És un procés constructiu, que depèn de l'experiència sociocultural i afectiva del subjecte perceptor. El subjecte està condicionat per la seva experiència, la seva personalitat i la seva cultura.
• És un procés d'adaptació a l'ambient, on l'objectiu de la percepció és donar un sentit a la realitat que vivim per permetre la nostra adaptació a l'entorn.
• Implica un procés de selecció: com que la informació que rebem és excessiva, percebem el que és rellevant per a nosaltres en cada circumstància. Aquesta selecció d'estímuls es produeix mitjançant l'atenció.

Lleis de organització perceptiva segons la Gestalt

• Principi de totalitat: es defensa la naturalesa hol·lística del procés perceptiu.
• Relació figura/fons: estructurem les imatges en una dualitat figura/fons, on la figura és l'objecte que rep la nostra major atenció i el fons és la resta d'objectes.
• Simetria: atribuïm als objectes simetries i regularitats que de fet no existeixen.
• Conclusió: tendim a completar les figures que no estan acabades.
• Proximitat: els estímuls més propers tendeixen a percebre's com formant part d'un mateix conjunt.
• Semblança: els estímuls que s'assemblen tendeixen a integrar-se en una mateixa figura.
• Continuïtat: percebem com a units estímuls que tenen una certa connexió.
• Hàbit: solem percebre les coses tal i com s'ens presenten de costum.
• Moviment: la confluència de temps i espai ens dóna el moviment, entès com un estímul de parts successives.

Altres aspectes de la percepció

Els llindars sensorials (mínim, màxim, diferencial). Les percepcions especials: no veiem el què existeix, sinó el que podem veure. Les percepcions subliminars són percepcions en la frontera dels llindars mínims de la percepció. En les il·lusions perceptives trobem confusions que afecten a la claredat de la nostra percepció. També hi ha trastorns de la percepció (agnòsia, il·lusions, al·lucinacions).

L'atenció ordena la informació provinent dels sentits selectivament, perquè la ment pugui donar un significat a allò que es capta. L'atenció es veu afectada per diversos factors, uns d'interns i d'altres d'externs.