Processos psicològics: atenció, percepció i memòria

Caracterització dels Processos Psicològics

S'encarreguen dels processos de captació, conservació i reproducció de la realitat. Els processos es divideixen en cognitius i afectius (emocions, passions).

Processos Inferiors i Superiors

• Processos inferiors: Són processos comuns entre els humans i els animals (percepció, memòria, etc.).
• Processos superiors: Es desenvolupen a partir dels inferiors, són exclusius de l'ésser humà i permeten el pensament i el llenguatge. Són funcions més elevades que es desenvolupen gràcies a la cultura.

Processos Psicològics Cognitius

L'Atenció

És la selecció dels estímuls que percebem per determinar quins són més útils i quins són secundaris. L'atenció ordena la informació i dona un significat a allò que es percep. Es veu afectada per factors que alteren la nostra capacitat d'atenció i la condicionen.

Factors que afecten l'atenció

• Factors externs: Són la manera com es presenten els objectes (sons, olors, gustos) per resultar-nos atraients. Depenen de la intensitat i mida de l'estímul, el moviment (anuncis lluminosos), el canvi (un soroll o la vibració d'un telèfon mòbil), la repetició, el contrast, l'estructura (és més fàcil buscar informació en un esquema que en una llista caòtica), la novetat, la raresa i l'exotisme.
• Factors interns o personals: Són provocats per la manera de ser de qui percep. Inclouen les necessitats del moment (la gana, la set), l'interès (la motivació, les expectatives), la relació amb coses sabudes o viscudes i la capacitat de suggestionar-se, de deixar-se influir per la pressió social o per alguna autoritat. Som capaços de veure o sentir el que no hi és.

Tipus d'Atenció

• Atenció focalitzada: Quan ens concentrem en un període curt i ens distraiem ràpidament.
• Atenció sostinguda: Mantenir la concentració en una activitat perllongada.
• Atenció alternant: Canvi de la focalització segons els requeriments d'una tasca.
• Atenció selectiva o concentració: S'hi posa interès conscientment en alguna cosa.
• Atenció puntual.

La Percepció

És el procés pel qual una persona té coneixement del món exterior a partir de les impressions que li comuniquen els sentits.

Sensació: És la impressió o efecte que recullen els sentits, conduït a la ment mitjançant el sistema nerviós.

Lleis de la Gestalt

Els psicòlegs de l'escola de la Gestalt van determinar que el nostre món visual funciona per una sèrie de "lleis":

• Proximitat: Els estímuls més pròxims tendeixen a percebre's com a part d'un mateix conjunt.
• Semblança: Els estímuls semblants per mida, forma o color tendeixen a ser agrupats.
• Continuïtat: Percebem com a units els estímuls que tenen una certa connexió.
• Tancament: Tendim a completar les figures que no estan acabades o tancades.
• Hàbit: Solem veure les coses tal com se'ns presenten de costum.
• Simetria: Atribuïm als objectes regularitats i simetries que, de fet, no existeixen.
• Contrast: La percepció d'un element està influïda per la relació amb altres elements del conjunt.

Percepcions Complexes

En mirar alguna cosa, focalitzem l'atenció sobre un objecte (figura) destacant-lo de la resta (fons). Percebem el món a partir del temps, l'espai i el moviment. L'estimació del temps sol fer-se a partir de tres tipus d'informació:

1. Senyals quantitatius: Poden ser naturals (batec del cor) o artificials (tic-tac d'un rellotge). Tenen un caràcter objectiu, ja que marquen el temps de forma regular i igual per a tothom.
2. Dades subjectives: Es basen en la durada desitjada.
3. Canvis percebuts mentre passa el temps: Per exemple, la percepció del temps varia si la tasca és pesada o creativa.

L'Adaptabilitat dels Sentits

Els sentits es modifiquen per acomodar-se als estímuls, per tant, no ens donen informació objectiva sobre les coses. En el sistema nerviós, la complexitat dels receptors determina el que es pot percebre i el que no. Els nostres sentits tenen uns límits.

Llindars de la Percepció

• El llindar mínim: Quantitat d'estímul suficient per poder provocar una sensació conscient.
• El llindar màxim: Quantitat màxima d'estímul que es pot suportar. Més enllà, no se sent encara que augmenti.
• El llindar diferencial: Quantitat d'estímul necessari per notar una variació.

Percepcions Especials

No veiem el que existeix, sinó el que podem veure; la realitat no és el que nosaltres percebem. Hi ha tipus de percepcions que s'escapen de la norma:

• Les percepcions subliminals: Fan que percebem coses que ens sembla que no sentim, tot i que en realitat sí que ho fem. Són captades inconscientment.
• Les il·lusions perceptives: Poden ser òptiques, tàctils o auditives. El subjecte es confon en la identificació de l'objecte percebut.
• Il·lusions òptiques o distorsions perceptives: El cervell construeix una hipòtesi sobre la realitat i enfronta les anomalies sense corregir-les, percebent erròniament.

Trastorns Perceptius i de la Memòria

Trastorns Perceptius

Els sentits no sempre transmeten una imatge fidel del món extern.

• Agnòsia: Incapacitat d'identificar o reconèixer estímuls per un sentit particular. Per exemple, una persona pot no identificar objectes comuns amb la vista, però si els agafa, els reconeix pel tacte.
• Il·lusions: Deformació d'un objecte per una percepció falsa o un reconeixement erroni. Poden ser:
  • Per falta d'atenció: Per exemple, saludar un desconegut confonent-lo amb algú altre.
  • Il·lusions catatímiques: Deformació d'un objecte o situació per la influència de sentiments o emocions.
  • Pareidòlies: Són il·lusions de la imaginació, com veure figures en una paret o als núvols. Es dona una estructura formal a alguna cosa que no en té, que és vaga i difusa.

Al·lucinacions

Es produeixen quan percebem objectes sense que hi siguin presents. No hi ha estímuls exteriors, sinó que són produïts per la ment i es poden manifestar a través de qualsevol òrgan sensorial.

• Tenen una experiència subjectiva en absència d'un estímul extern.
• Tenen tota la força i l'impacte d'una percepció real.
• Apareixen de manera inesperada, involuntària i sense control per part del subjecte.

Segons el canal pel qual es perceben, les al·lucinacions més significatives són:

• Auditives: S'experimenten sorolls, veus o murmuris.
• Visuals: Es presenten en persones amb trastorns cerebrals i en intoxicacions greus.
• Gustatives i olfactòries: Influïdes per deliris, la persona pot sentir olor o gust de verí.
• Tàctils: Sensacions a la pell com picors, punxades o corrents elèctrics.

Distorsions i Alteracions de la Memòria

La memòria renova els records per adaptar-los a la vida.

Distorsions de la Memòria (Els 7 errors de Schacter)

Són errors de la memòria. Oblidem noms, dates i esdeveniments. El psicòleg Daniel Schacter descriu set errors que ens causen problemes:

• Temps: La memòria s'afebleix amb el pas dels anys.
• Distracció: Estar preocupats per altres coses.
• Bloqueig: Cerca d'informació frustrada (p. ex., no recordar el nom d'un conegut).
• Atribució errònia: Assignar un record a una font equivocada.
• Suggestionabilitat: Ser convençut d'alguna cosa que no ha passat.
• Propensió: Influència dels coneixements i creences actuals sobre els records passats.
• Persistència: Recordar esdeveniments del passat que preferiríem oblidar perquè estan lligats a la nostra vida emocional.

Alteracions de la Memòria

Perdre la memòria és perdre la consciència. S'oblida per poca atenció, per falta de codificació, per un dèficit d'emmagatzematge o per errors en la recuperació. Alguns trastorns són lleus, com la prosopagnòsia (incapacitat per recordar rostres) i el déjà vu (sensació d'haver viscut ja alguna cosa). Altres són errades greus i permanents:

• Amnèsia: És la pèrdua total o parcial de la memòria, originada per un problema neurològic (p. ex., un accident) o per causes psicològiques. Podem distingir:
  • Amnèsia anterògrada o de fixació: Incapacitat per adquirir nova informació i recordar els esdeveniments després d'una lesió cerebral o un desordre degeneratiu (com la malaltia d'Alzheimer).
  • Amnèsia retrògrada: Incapacitat de recordar el passat a causa de danys a l'escorça cerebral o als lòbuls temporals.
  • Amnèsies psicògenes: Impedeixen recordar una experiència traumàtica.
  • Demència senil: Declivi gradual de les funcions intel·lectuals. El primer símptoma són els problemes de memòria, originats per un trastorn del cervell.
  • Amnèsies funcionals: La memòria d'una persona es pot veure afectada per les emocions negatives, que influeixen en els processos de la memòria.
• Hipermnèsia: És un augment en la capacitat de retenir i recordar fets que es consideraven oblidats. L'escriptor Jorge Luis Borges ho il·lustra al seu conte Funes el memorioso.
• Paramnèsia: És l'elaboració de falsos records; es recorda alguna cosa que no va passar. Algunes persones experimenten la il·lusió d'allò "ja vist" o "ja viscut".

George Orwell descriu a la seva novel·la 1984 una societat totalitària basada en el control del record del passat. El doblepensar: Cal recordar que els esdeveniments van ocórrer de la manera desitjada. S'adapten els records i s'oblida que s'ha fet aquest canvi.

Psicologia dels Colors

Tenim una percepció dels colors, els associem a sensacions determinades i interpretem els significats que té cada color. Els colors determinen estats d'ànim i generen emocions. Depenen de la llum que reflecteixen els objectes i de les propietats del sistema visual de qui mira.

Funcions Comunicatives del Color

• Atreure l'atenció: S'utilitza per captar l'atenció.
• Informar: És l'eina més eficaç per descriure amb fidelitat com són els objectes i l'espai.
• Crear una atmosfera: Conèixer les propietats dels colors i la manera de relacionar-los ens permet crear ambients determinats: càlids, lluminosos, oberts.
• Equilibri enfront de contrast: És l'ús estètic dels colors. Consisteix a triar gammes de colors que serveixin per harmonitzar o contrastar els elements d'una imatge.

La Memòria: Processos, Estructura i Tipus

Construïm i renovem la nostra representació del món a partir de tres processos cognitius fonamentals: la percepció, l'aprenentatge i la memòria. L'aprenentatge consisteix a adquirir coneixements sobre el món per mitjà de l'experiència, i la memòria és la retenció i l'evocació d'aquests coneixements.

Processos Bàsics de la Memòria

• Codificació: Incorporar la informació i enregistrar-la (recollir informació nova).
• Emmagatzematge: Guardar la informació fins que faci falta.
• Recuperació: Recuperar els records. La memòria falla quan no es poden recuperar les dades emmagatzemades.

Estructura i Funcionament (Model Multimagatzem)

La memòria enregistra els esdeveniments com a records i associa uns records amb uns altres. Richard Atkinson i Richard Shiffrin van desenvolupar la teoria multimagatzem de la memòria. Els tres magatzems es comuniquen i interaccionen entre si:

• Memòria sensorial (MS): Enregistra la informació que prové de l'ambient extern durant un temps molt breu, però suficient perquè sigui transmesa a la MCT.
• Memòria a curt termini (MCT): Organitza i analitza la informació (reconèixer cares, recordar noms, contestar en un examen, etc.) i interpreta les nostres experiències. La capacitat d'emmagatzematge és limitada, no pot retenir més de set ítems alhora.
• Memòria a llarg termini (MLT): Complement de la MCT. Reconstrueix els fets remots i té una capacitat gairebé il·limitada de retenir informació si hi ha recordatoris suficients i espaiats en el temps. És com una base de dades dels fets viscuts.

Tipus de Memòria a Llarg Termini

Els coneixements organitzats en la nostra memòria ens permeten donar sentit a la realitat i preveure el futur.

Segons Larry Squire

• Memòria declarativa ('saber què'): Emmagatzema conceptes, fets o dades. La informació és accessible de manera conscient.
• Memòria procedimental ('saber com'): És la memòria sobre habilitats o destreses motores i cognitives referides a com es fan les coses. Són coneixements adquirits per l'experiència de manera inconscient.

Segons Endel Tulving

• Memòria episòdica: És la memòria autobiogràfica, que emmagatzema dates o episodis localitzats en un temps i un lloc. Guarda esdeveniments de la vida i també les circumstàncies en què es van aprendre.
• Memòria semàntica: Emmagatzema el coneixement del llenguatge i del món. Inclou la comprensió del coneixement cultural: fets, idees, conceptes, regles, proposicions, etc.

Alguns pacients amnèsics obliden la memòria semàntica però recorden l'episòdica.

Memòria Explícita i Implícita

Aquesta classificació es basa en com s'emmagatzema i es recorda la informació.

• Explícita: És intencional. Inclou aprenentatges sobre persones, llocs i esdeveniments.
• Implícita: És incidental. Permet aprendre coses sense adonar-nos-en i sense esforç.

El Record i l'Oblit

Com Recordem?

Recordar és extreure informació de la memòria d'alguna cosa que hem après o viscut. Recordem millor la informació quan és significativa i està ben organitzada.

• Recordem millor allò que es relaciona amb esdeveniments emocionalment significatius (records vívids).
• El record és més fàcil si esdevé en el mateix context on es va produir l'aprenentatge.
• L'estat d'ànim influeix: la memòria enregistra millor allò que és interessant, nou i emotiu.
• Recordem omplint els 'buits' de la memòria.

L'Oblit i les Seves Causes

És la incapacitat de recordar, sigui per una saturació d'informació o per errades en la recuperació. Les causes principals són:

• Lesió o degeneració cerebral: L'oblit es produeix perquè la persona té una lesió cerebral o per alteracions neurològiques (p. ex., la malaltia d'Alzheimer).
• Repressió (oblit motivat): La persona oblida perquè la informació és pertorbadora o dolorosa. La supressió és un intent conscient de no pensar en alguna cosa, mentre que la repressió és inconscient.
• Interferència: Pot ser proactiva (una informació apresa dificulta un aprenentatge posterior) o retroactiva (un aprenentatge recent interfereix en el record de la informació passada).
• Falta de processament: S'oblida perquè la informació no es processa prou. Els records es dissipen amb el temps si no es fan servir.
• Context inadequat: La informació és difícil de recuperar perquè es va aprendre en un ambient diferent. Els records adquirits en un estat només tornen quan la persona torna a estar en aquell estat.

Com Millorar la Memòria

• Atenció: Procés pel qual atenem els estímuls importants i ignorem els irrellevants. Si prestes atenció, codifiques i organitzes millor la informació.
• Sentit: No s'ha de repetir sense més; cal entendre la informació. Ha de tenir sentit.
• Organització: La informació ha d'estar organitzada per recordar-la millor.
• Associació: Relacionar el que es vol aprendre amb alguna cosa que ja se sap.