La Proclama de Companys: Estat Català i Fets d'Octubre 1934
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,94 KB
La Proclama del President Companys (6 d'Octubre de 1934)
FONT: Jordi Galofré. Documents de Catalunya: Recull de textos històrics. Barcelona: Barcanova, 1990, p. 271-272.
1a) Anàlisi de la Font: La Proclama de Companys
Aquesta és una font de tipus primària i contemporània dels fets, consistent en una proclama del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. En aquest document, Companys trenca amb el govern central, proclama l'Estat Català dins d'una República Federal i convida a l'establiment a Catalunya d'un govern provisional de l'esmentada República Federal.
És una font primària (és a dir, contemporània dels fets), ja que és el document on el president Companys (emissor) proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, trencant amb el govern espanyol. És un document de caràcter públic, que té com a receptor el poble català, en el qual hi vol influir (per això és un text polític). Aquest text pot ser considerat com un discurs o proclama.
El document apareix dins d'un recull de textos històrics realitzat per Jordi Galofré el 1990. Cal destacar que el fet que el text hagi estat publicat el 1990 no el converteix en una font secundària. En realitat, l'historiador Jordi Galofré ha compilat una sèrie de documents històrics o fonts primàries, i una de les fonts primàries que hi ha és precisament aquest text de Companys.
1b) Context Històric: Els Fets d'Octubre de 1934
Aquesta proclama forma part del moviment de protesta i rebel·lió produït tres dies abans contra el nomenament d'un nou govern central. Per primera vegada, sota la presidència d'Alejandro Lerroux, cap del Partit Radical, s'havia donat entrada a ministres de la CEDA. El moviment va fracassar al conjunt de l'Estat, i on va reeixir (Catalunya i Astúries) fou aixafat per l'exèrcit.
La data clau: 6 d'octubre de 1934
La data del 6 d'octubre del 1934 ens indica que el context són els Fets d'Octubre, als quals aquesta proclama va contribuir.
L'entrada de la CEDA al govern
Prèviament, tres ministres de la CEDA, d'ideologia molt conservadora, havien accedit al govern central, la qual cosa va fer témer a les esquerres que aquests destruirien la República des de dins.
Tensió entre Lerroux i Companys
Lerroux, que els havia donat entrada al govern, mantenia certa tensió amb Companys per la Llei de Contractes de Conreu i pel seu tarannà conservador i antiautonomista.
La vaga general i la CNT
La UGT i les esquerres (però no pas la CNT) havien convocat una vaga general contra aquesta mesura.
Precedents internacionals
Internacionalment parlant, Hitler, des del 1933, havia destruït la democràcia a Alemanya des de dins, i a Àustria començava a passar el mateix, fet que augmentava la preocupació.
Fracàs del moviment
El moviment va fracassar al conjunt d'Espanya, i a Catalunya i Astúries, fou aixafat per l'exèrcit poc després.
1c) Objectius i Conseqüències de la Proclama
La proclama de Companys es basava en diverses acusacions i objectius clau:
Amenaça als ideals republicans
Es percebia una amenaça a la pervivència dels ideals republicans, amb la por que es volgués acabar amb la República des de dins, amb precedents a Alemanya i Àustria.
Assumpció de nou poder per la Generalitat
La Generalitat assumia un nou poder, convertint-se en baluard dels republicans progressistes i oferint-los la Generalitat com a base de la República Federal espanyola que s'hauria de crear.
Proclamació de l'Estat Català
Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal, a imitació de Macià, que l'abril del 1931 havia proclamat la República Catalana.