La producció ramadera i els paisatges agraris a Espanya

La producció ramadera a Espanya

Espanya és el segon país de la Unió Europea en importacions ramaderes. Es tracta d'un sector molt tecnificat i estretament relacionat amb la indústria transformadora. A Espanya es combinen els sistemes de producció tradicionals amb formes de producció intensiva que disposen de les tecnologies més avançades.

Principals sectors ramaders

• Bestiar boví: És el pilar de la ramaderia nacional. La tendència dels darrers anys mostra un descens del nombre de ramaders i una especialització creixent en la producció de carn i de llet.
• Bestiar oví: Han desaparegut les pràctiques tradicionals de cria i s'ha produït una professionalització gradual en aquest sector. La producció de llana és residual, ja que ara interessa principalment la producció de llet i carn.
• Bestiar porquí: Presenta un gran desenvolupament i un alt grau d'industrialització i intensificació productiva. La cria de porcs es destina al consum fresc i a la fabricació d'embotits.
• Avicultura: Està molt industrialitzada i té un rendiment elevat. El nombre d'aus sacrificades es manté sense variacions sensibles, però el preu en viu que es paga als ramaders ha augmentat progressivament des de l'any 2001, mentre que la producció d'ous es manté igual que el seu rendiment en relació amb les gallines ponedores.

Comercialització dels productes agraris

La comercialització òptima dels productes agraris depèn del grau de desenvolupament de la indústria agroalimentària, perquè un percentatge important dels aliments que consumeix la població a Espanya són productes industrials. A escala mundial, les indústries agroalimentàries es concentren en empreses multinacionals amb una productivitat elevada i ofereixen aliments cada vegada més elaborats.

El paisatge agrari i els seus factors

El factor natural és determinant. El factor climàtic (grau d'humitat, durada de l'estació seca, hores d'insolació, glaçades...) condiciona el tipus de conreu, fet que diferencia els grans paisatges. El relleu és un factor cabdal que influeix en la distribució i en la forma de les parcel·les. Els elements més visibles són les àrees productores.

A tots aquests factors s'han d'afegir d'altres com la fisonomia de l'hàbitat humà, la manera com està distribuïda la població i la presència de comunicacions. En els paisatges culturals i els seus canvis produïts, es poden descobrir testimonis d'altres temps que permeten reconstruir una part del passat i observar l'organització actual de la societat.

Tipologies de paisatges a Espanya

Els factors físics, socials i culturals s'agrupen en cinc tipus: paisatge atlàntic, mediterrani, d'interior, de muntanya i de les Canàries.

El paisatge atlàntic

És propi de l'espai litoral i prelitoral. Hi predominen les zones muntanyoses amb un relleu accidentat. El clima oceànic plujós i les temperatures suaus afavoreixen la presència de prats i boscos caducifolis. L'agricultura hi ocupa poca extensió. Actualment ha desaparegut el policonreu d'autoconsum. Els prats es dediquen a pastures per al bestiar boví o a la producció de fenc. El monoconreu que ocupa més superfície és el del blat de moro. L'estructura agrària és minifundista i les explotacions ramaderes són petites, on predominen les explotacions familiars o les petites empreses.