El Profeta de Gargallo: Estil, Tècnica i Significat
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,49 KB
1. Estil
El seu estil cubista es caracteritza per la utilització del buit com a absència de la massa per augmentar l'expressivitat. És una escultura canviant, pensada per ser vista des de diferents angles, gràcies al contrast de línies, textures i formes còncaves i convexes que creen clarobscurs. S'emmarca dins el cubisme per la influència de l'art primitiu i la plasmació de diferents angles de visió.
4. Anàlisi
I. Iconografia
El Profeta representa un home que crida, una figura poderosa i amenaçant. Amb el gest ferm del seu braç dret, ens convida a seguir-lo. Té l'actitud de l'orador en el moment culminant del seu discurs, ple de passió, amb els peus sòlidament afermats al terra, contrastant amb la força expressiva dels seus dos braços: el que aixeca i el que sosté el bastó amb fermesa. Representa un home que transmet un missatge clar i decidit, que incita a l'acció.
El seu caràcter, dur i agressiu, se'ns transmet perfectament, la qual cosa la converteix en una obra també expressionista. La vara que sosté és el símbol del guia; pot representar Sant Joan Baptista, “la veu que clama al desert”, recobert amb la seva tradicional pell de camell.
II. Tècnica
Escultura exempta de bronze, dempeus i monocroma, feta a base de planxes de metall retallades.
III. Tipologia
És una imatge aïllada i desvinculada de qualsevol altre programa arquitectònic, col·locada sobre una petita peanya que, seguint les idees de Rodin en Els burgesos de Calais, elimina el gran basament per produir una relació més directa entre obra i espectador.
IV. Textures
Llisa.
V. Deformacions
(Contingut pendent d'especificar)
5. Funció i interpretació
El Profeta tenia una funció estètica. En estar feta en bronze, permet realitzar-ne còpies idèntiques; va ser concebuda per ser exhibida en galeries d'art, museus o per decorar espais públics.
6. Models i influències
Gargallo, en aquestes obres, rep influències de:
- El cubisme de Picasso: en la superposició de diferents plans en la mateixa figura per crear formes personals (com en el rostre).
- L'expressionisme: per la força i sensibilitat del personatge.
- L'art primitiu: influències de les cultures africanes, visibles en el rostre (que sembla una màscara) i en el cos esquematitzat.