Profunditat de sondatge dental

Clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,38 KB

5) Diagnostic: 5.1.- Historia medica d'interes odontologic medicació. 5.2.- Exploració extra i intraoral: s'inclou l'inspecció i palpació extra e intraoral de llavis, galtes, llengua, sol de la boca, glandules salivals, coll i articulació temporomandibular. La inspecció detinguda i minuciosa ens permetra detectar possibles alteracions de la mucosa oral. 5.3.- Exploració dental: dents presents i absents, presencia de caries i estat de les restauracions, alteracions per desgast, indicar males tecniques de raspallat, presencia de taques dentals, sensibilitat dentaria, estat dels contactes interproximals, migracions patologiques de les dents, restauracions protetiques existents, presencia d'implants i estat en el qual es troben i estudi de l'oclusió. 5.4.- Exploració periodontal: 5.4.1.- Aparença gingival: els canvis moderats es reconeixen de seguida. Els canvis subtils poden ser difícils de detectar per al clínic inexpert. Important reconeixer aquests canvis sensibles per a prevenir l'avanç de la malaltia. Color: s'ha d'assecar sempre previament amb la xeringa d'aire i aigua, perque la saliva pot emmascarar canvis subtils. L'inflamació aguda dona un color vermell brillant anomenat eritema. Inflamació cronica el teixit apareix amb freqüència de color vermell obscur o púrpura blavós anomenat cianosi. Contorn: el marge gingival es pla i molt adaptat a la superfície radicular. El nivell del marge gingival esta a l'alçada de la línia amelocimentaria (LAC). La geniva inflamatoria pot apareixer engrandida, arrodonida, retreta o amb fenedures. Les papil·les interdentals sanes son normalment punxegudes i les papil·les inflamades poden pareixer bulboses o crateriformes. Consistencia:  La geniva sana es ferma i s'adapta al voltant de les dents i no es desplaça quan es dirigeix el xorro d'aire. El teixit inflamat es tou, esponjós i esta edematitzat, el marge igngival es desplaça facilment amb el xorro d'aire. Textura: La geniva lliure sana es llisa i brillant. La geniva adherida presenta un puntejat en pell de taronja. L'inflamació provoca freqüentment una perdua del puntejat, aquest aperdua no es sempre fiable. Les inflamacions croniques els teixits presenten un puntejat normal o profund. 5.4.2.- Diposits de placa i calcul: Placa: l'agent causal primari de la malaltia periodontal, es important determinar i registrar la quantitat de placa present en les dents. La placa s'adhereix a l'instrument i es fa visible per al clínic. Calcul supragingival: es localitza coronalment al marge gingival. Pot detectar-se de 2 maneres: visual i tactil. El calcul apareix de color blanc guix o marro groguenc, si es produeix tincio i de forma tactil amb un explorador. Calcul subgingival: es localitza apicalment al marge gingival. Sol ser de color marro o negre degut a l'absorció de pigments de la sang pricedent dels teixits inflamats. 5.4.3.- Sonda periodontal: es realitza amb sondes periodontals, les quals permeten determinar la profunditat del solc gingival. Geniva sana la profunditat del solc es de 0,5 a 3mm. Al pacient amb gingivits els solc s'inflama i pot produir-se un engrandiment dels teixits, provocant un augment en la profunditat de sondatge. La profunditat de sondatge s'ha de registrar en 6 zones de cada dent. 5.4.4.- Sagnat al sondatge: es un dels signes mes fiables de l'inflamació. Per determinar al sagnat s'ha d'esperar uns segons després del sondatge. El sagant s'ha de registrar en les mateixes 6 zones de cada dent. 5.4.5.- Exsudat: s'ha d'utilitzar una pressió digital lleugera contra la paret externa de la bossa. En el teixit sa, l'únic exsudat es el fluiid gingival. El teixit malalt pot apareixer supuració en el amrge gingival. 5.4.6.- Geniva adherida: Mesurar la distacia des de la línia amelocimentaria (LAC) a la línia mucogingival i des de LAC al fons de la bossa periodontal. LA diferencia entre les 2 mesures es la geniva adherida. 5.4.7.- Retracció gingival: es el despalaçament apical del marge igngival des de la seva posició original. Al retrocedir la geniva, la superfície radicular queda exposada.

5.4.8.- Nivell d'inserció: La mesura del nivell d'inserció es un mitja de monitoritzar la migració apical de l'epiteli d'Unió i refelcteix la posició de la cresta ossia alveolar, que es lleugerament apical o l'epiteli d'Unió. Contrariament a la mesura de la profunditat de sondatge, la mesura del nivell d'inserció es la distancia des de l'epiteli d'Unió fins la línia amelocimentaria. ·Si el marge gingival esta a nivel de la LAC,la perdua d'inserció es igual que la profunditat de sondatge. · Si el marge gingival presenta una retracció apical respecte la LAC es mesura la recessió, i se suma a la mesura obtinguda de registrar la profunditat de sondatge. · Si el marge gingival es coronal a la LAC, es mesura la distancia entre la LAC i el marge gingival i es resta aquesta quantitat a l'ontinguda a mesurar la profunditat de sondatge. La perdua d'inserció sera menor que la profunditat de bossa. 5.4.9.- Lesions de la furca:

Entradas relacionadas: