Progrés i límits de la ciència: Kuhn vs. Popper
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,16 KB
Progrés i límits de la ciència
El mètode científic posa en qüestió que la ciència sigui l'assoliment més perfecte de la racionalitat humana. Aquesta tendència estima que pot garantir un avenç indefinit i un progrés científic sense límits. A més, valora els principis científics com a dogmes inqüestionables, en comptes de teories útils i eficaces, però probables i provisionals.
Analitzem dues de les tendències més rellevants en aquesta qüestió:
Thomas Kuhn: les revolucions científiques
Aquest filòsof ha criticat la visió continuista i progressista dels falsacionistes. Si s'analitza el desenvolupament històric de la ciència, les teories falsades no se solen abandonar i substituir per altres de millors, com Popper sostenia. En el paradigma científic d'un moment concret, es produeixen força anomalies que no fan que la teoria s'abandoni.
Tot i així, quan es donen unes determinades condicions especials, aquestes anomalies poden causar una crisi que dugui cap a una revolució científica. És a dir, que poden provocar la substitució total d'un paradigma en crisi per un altre de nou. Però no s'ha d'interpretar el canvi revolucionari com un progrés.
Karl Popper: el procés continu de la ciència
Per als falsacionistes, no es pot considerar veritable cap teoria, ja que en el futur podria ser falsada. Tot i així, la ciència progressa perquè cada teoria nova s'apropa més a la veritat. Per a Popper, falsar una teoria ens ajuda a formular-ne una altra encara millor. Així aprenem dels nostres errors, la qual cosa garanteix un progrés continu envers la veritat. Però el destí previsible de totes les teories científiques és que siguin refutades en algun moment.
Conclusió: una actitud humil
Cal rebutjar el cientisme ingenu que pronostica un progrés il·limitat de la ciència. Tampoc no hem de caure en un relativisme o escepticisme que qüestioni tots els descobriments científics. Per tant, hem de tendir cap a un punt d'equilibri entre l'optimisme ingenu i el pessimisme derrotista, mantenint una actitud humil davant la ciència.