Promulgació del Codi de lleis de Alaric II i el desenvolupament del dret visigòtic

Promulgació del Codi de lleis de Alaric II

El text descriu la promulgació del Codi de lleis de Alaric II el 506, conegut com el Breviari, que substituí al Codi Teodosià. Es redactà en llatí per juristes romans i reflectia una interpretació germànica de les lleis romanes. Va ser aprovat en una assemblea i prohibí als romans al·legar altres lleis. El Breviari consistia en set llibres que incloïen lleis del Codi Teodosià, novel·les imperials i altres lleis.

El text ofereix un context històric sobre els visigots, un poble germànic que es va establir a la península Ibèrica després de migrar des de les regions del mar Bàltic i viatjar a través de les Gal·lies. Es descriu com van passar de ser un poble predominantment pastoral a un que es va romanitzar i va adoptar formes de vida més sedentàries, incloent-hi l'agricultura i el comerç. Els visigots van jugar un paper crucial en la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i es van establir a les Gal·lies amb un tractat amb els romans, actuant com a policies. Això va conduir a una fusió social entre visigots i romans, i al naixement del feudalisme. Després de la desaparició de l'Imperi Romà, els visigots es van convertir en reis independents, però van enfrontar els atacs dels francs que els van obligar a retirar-se cap a la península Ibèrica, on van establir el Regne Visigot amb capital a Toledo.

El text presenta una visió general del dret visigòtic, destacant la seva importància com a punt d'inflexió entre el dret romà i el desenvolupament autònom dels visigots. S'identifiquen diversos documents legals importants, com els Capitula Gaudenziana, el Codi d'Euric i, sobretot, el Liber Iudiciorum. Aquest últim és considerat l'obra més destacada del dret visigòtic i va ser redactat per unificar les lleis en un únic codi per a tot el regne. La seva estructura segueix la del Corpus Iuris Civilis, cobrint àmbits legals diversos com el dret públic, penal, processal i civil.

El Liber Iudiciorum va ser l'únic dret aplicable al regne visigòtic, consolidant la seva importància jurídica i influència en les comunitats cristianes posteriors, incloses les que van viure sota domini musulmà. La idea principal del text és la promulgació d'un codi legal, conegut com el Breviari, que recopila i aclareix les lleis del dret romà del Dominat que són rellevants pels visigots. Aquest codi és una antologia de leges i iura elegits del llibre Teodosià i altres fonts, i és considerat l'acta de promulgació que dóna vigència legal a aquestes lleis.

Desenvolupament del dret visigòtic

El text adverteix que només les lleis contingudes en el Breviari seran vàlides per a la resolució de disputes legals, amenaçant amb penes severes com la pena de mort i la confiscació de béns per als qui desobeeixin aquesta normativa. També destaca la importància de l'original, conservat en el tresor del rei, com a font autèntica de les lleis. Aquesta promulgació serveix per establir clarament quines lleis són aplicables i sota quina autoritat es basa el sistema legal dels visigots. En comparació amb l'actualitat, el sistema de promulgar la llei de forma individualitzada per part del rei reflecteix una pràctica semblant a la manera en què les lleis són promulgades avui dia. Tot i això, avui en dia les lleis són promulgades de manera més estandarditzada i no de forma individualitzada com en l'exemple del text. A més, en cas d'errades en una publicació no oficial, la llei oficial publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) prevaldrà sense debat, establint una font clara i incontestable de la llei.