La Prosa Medieval Catalana: Ferrer, Eiximenis i Turmeda

1. El canvi de paradigma: de la cel·la a la plaça pública

A partir del segle XIII, el model cultural dels monestirs (ascètic i tancat) va entrar en crisi a causa del renaixement de la vida urbana. Les ciutats van créixer demogràficament i l'activitat econòmica i comercial es va disparar, la qual cosa va generar una nova classe social: la burgesia (mercaders, metges, advocats), que exigia nous codis de conducta civil i religiosa adaptats al seu dia a dia.

• Universitats vs. Monestirs: Es van fundar universitats com a alternativa urbana a la cultura monàstica.
• Els ordes mendicants: Franciscans i dominics es van instal·lar en els nuclis urbans per a realitzar una labor pastoral incessant, convertint el sermó en un element quotidià d'instrucció tant religiosa com civil.

2. L'angoixa del segle XIV: l'escenari de les obres

Les obres de Ferrer, Eiximenis i Turmeda no poden entendre's sense el clima de terror i impotència de la seva època:

• La Pesta Negra (1348): Va provocar una crisi demogràfica sense precedents que va obsessionar la societat amb el problema de la salvació.
• El Cisma d'Occident (1378-1417): Durant 40 anys, la cristiandat va tenir dos papes simultanis, la qual cosa va generar un desconcert ideològic i polític absolut.
• Conflictes bèl·lics: Guerres constants com la dels Cent Anys o els enfrontaments entre la Corona d'Aragó i Castella.

3. Sant Vicent Ferrer (1350-1419): el predicador de masses

Vicent Ferrer no buscava fer "literatura" en el sentit estricte, sinó convèncer i corregir a través de la literatura parlada.

• Impacte social: Els seus sermons podien durar més de tres hores i eren esdeveniments multitudinaris acompanyats de processons de penitents. La seva influència va ser tal que va actuar com a conseller d'alts dirigents i va participar en el Compromís de Casp.
• Recursos dramàtics: Utilitzava tècniques que avui anomenaríem teatrals per a mantenir l'atenció del "poble menut":
  • Gesticulació i veu: Canviava el to, cridava i usava onomatopeies per a donar vivesa al relat.
  • Estructura de diàleg: Introduïa preguntes dirigides al públic que ell mateix responia immediatament per a dinamitzar el discurs.
  • Ús d'exempla: Històries curtes i comparacions basades en la vida quotidiana per a facilitar la comprensió de conceptes teològics complexos.
• Valor lingüístic: Els seus textos, transcrits per escrivans que intentaven captar cada crit i exclamació, són una font excepcional per a conèixer el valencià parlat de l'època, ric en diminutius i modismes.

4. Francesc Eiximenis (c. 1327-1409): el cronista de la vida pública

Si Ferrer era la veu de la plaça, Eiximenis va ser el gran divulgador del saber universitari per als laics.

• Lo Crestià: El seu gran projecte enciclopèdic de 13 llibres pretenia recollir tot el coneixement medieval. Només se'n conserven quatre:
  • Primer: Introducció general.
  • Segon: Sobre les temptacions.
  • Terç: Tractat sobre el mal i els set pecats capitals.
  • Dotzè: Un tractat polític que inclou el Regiment de la cosa pública, dedicat als jurats de València i que conté un elogi al regne.
• Altres obres rellevants:
  • Llibre de les dones: Manual de conducta per a dones segons el seu estat civil.
  • Llibre dels àngels: La seva obra més traduïda i exitosa, centrada en el culte angelical.
  • Vita Christi: Biografia de Crist que barreja teologia acadèmica amb materials populars i afectius.
• Estil: Utilitza la ironia com a eina pedagògica; prefereix burlar-se dels vicis que atacar-los amb la cruesa directa que emprava Sant Vicent.

5. Anselm Turmeda (1355-1423): el dissident i escèptic

Turmeda representa la crisi de valors i l'escepticisme racionalista de finals de l'edat mitjana. Després de fer-se musulmà a Tunísia, va mantenir una "doble fidelitat", escrivint tant en àrab (atacant el cristianisme) com en català (enviant els seus llibres a través de mercaders).

• Llibre de bons amonestaments: Consells morals en vers que, malgrat la seva aparença de fe, amaguen cinisme i atacs anticlericals.
• La disputa de l'ase: Una rondalla on un ase rebat la superioritat de l'home sobre els animals. És una sàtira feroç i antimonàstica (especialment contra franciscans i dominics) que va ser condemnada per la Inquisició, la qual cosa va provocar la pèrdua de l'original català.
• Originalitat: El seu mèrit resideix a donar un tractament divertit, burlesc i original a gèneres literaris que tradicionalment eren molt rígids i dogmàtics.