Prosperitat i crisi a l'Edat Mitjana
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,11 KB
Prosperitat (XII-XII)
Hi ha més aliments, terres i millors tècniques. Hi ha més població perquè emigren del camp a la ciutat.
Ciutat
Comerç local (de curta distància) i internacional (de llarga distància). El comerç es pot fer en mercats, que es feien cada setmana, o en fires, que es feien quan arribaven els productes adequats. La burgesia i els gremis artesans són la gent que produeixen coses.
Arquitectura
Nous edificis com catedrals, universitats, convents, palaus i muralles.
Fi de la prosperitat (XII-XV)
Crisi
Hi ha menys aliments, més guerres, més morts i menys comerç. Menys població a causa de menys aliments, guerres i malalties. La pesta negra va causar la mort del 1/2 o el 1/3 de la població. Hi ha crisi al camp perquè no tenen moltes terres cultivades, menys camperols i masies abandonades. A la ciutat, baixa i alta burgesia tenen menys diners i menys comerç.
Comerç internacional
Terrestre: uneix tots els mercats del centre d'Europa. Marítim: mar del Nord (Atlàntic) i mar Mediterrani (Sud). Era més fàcil portar mercaderies de Barcelona a València a Manresa perquè s'anava millor transportar coses amb vaixells que amb carros. La ruta hanseàtica unia les ciutats manufacturades dels Països Baixos amb ports del mar Bàltic.
La societat urbana
La burgesia es divideix en alta i baixa, i els gremis s'encarreguen de garantir la qualitat, fixar preus i controlar la competència.
Societat rural
Camperols, senyors i clergat (bisbes, capellans i sacerdots).
Guerra dels Cent Anys
Enfrontament entre Anglaterra i França entre 1337 i 1453. Joana d'Arc va liderar l'exèrcit que alliberà Orleans del setge anglès (1429).
El Cisme d'Occident
S'inicià amb Clement VII i Urbà VI i es va marcar la fi amb Martí V. Un subdit resta sota l'autoritat del senyor i el ciutadà gaudeix de drets i llibertats. La burgesia va tenir el paper de provocar lluites contra els pobles i els burgesos rics en els governs municipals dels darrers segles, i la burgesia restava lliure del poder senyorial.