Protecció Diplomàtica: Exigència del Compliment del DIP

Compliment Forçós del Dret Internacional Públic (DIP)

En el Dret Internacional Públic (DIP), no hi ha una jurisdicció obligatòria general i només excepcionalment existeixen mesures de coerció institucional. No obstant això, hi ha algunes mesures que tenen com a objectiu l'aplicació forçosa del dret:

• Mesures d'autotutela
• Mesures de reacció col·lectiva

Mesures d'Aplicació Forçosa

Són mesures de pressió previstes al DIP (general o particular) que actuen sobre la voluntat del subjecte que ha infringit una norma amb l'objectiu d'aconseguir-ne el compliment.

Tipologia de Mesures

• Protecció diplomàtica
• Mesures d'autotutela
• Mesures institucionals

La Protecció Diplomàtica

És una institució jurídica basada en normes consuetudinàries que permet a un Estat exigir responsabilitats a un altre per danys causats per aquest últim a ciutadans de la nacionalitat del reclamant. Té una naturalesa processal i el seu fonament és la violació d'una norma internacional, encara que el dany material directe s'hagi produït a la persona o als béns dels seus nacionals.

El particular no té aquest dret de reclamació, ja que correspon exclusivament a l'Estat. De la titularitat estatal es deriva que l'exercici de la protecció diplomàtica sigui discrecional per a l'Estat. Aquesta discrecionalitat es manifesta en diversos nivells:

1. L'Estat és lliure de concedir o negar la protecció, sense estar vinculat per les peticions que pugui fer el particular.
2. Un cop presentada la reclamació, l'Estat en conserva el control complet (determina el contingut de la reclamació i pot, fins i tot, abandonar-la).
3. En obtenir una reparació, l'Estat pot disposar-ne lliurement, fins i tot negant-la als particulars (tot i que no és habitual).

L'exercici del dret a la protecció diplomàtica correspon al Ministeri d'Afers Exteriors (segons la Llei Orgànica de 22 d'abril de 1980 sobre el Consell d'Estat), i les seves decisions no tenen caràcter vinculant. A l'ordenament espanyol mai no hi ha hagut l'obligació d'exercir la protecció diplomàtica a favor dels seus ciutadans.

Consolidació del Dany

És necessari que el dany s'hagi consolidat un cop exhaurides les vies internes ordinàries per poder considerar que s'ha produït.

Inici del Procés de Protecció

Cada Estat fixa l'òrgan competent, que normalment són els òrgans de representació exterior. A Espanya, és el Ministeri d'Afers Estrangers, que pot actuar a través dels seus òrgans centrals o de les ambaixades. El destinatari de la reclamació pot ser el ministeri corresponent o l'ambaixada dins del país reclamat. A més, els Estats membres de la UE poden utilitzar les representacions d'un altre Estat membre per protegir els seus nacionals.

Naturalesa Jurídica

La protecció diplomàtica és un dret de l'Estat, de caràcter subjectiu, propi i exclusiu, per fer respectar els drets dels seus nacionals. És diferent del dret que tenen aquests. Les seves característiques són:

• L'Estat l'exerceix voluntàriament (no hi ha cap obligació al DIP).
• Pot continuar exercint-lo encara que el nacional hagi desistit.
• Pot desistir en qualsevol moment i utilitzar qualsevol mecanisme de reclamació o solució de controvèrsies.
• Pot acceptar qualsevol compensació, sigui o no proporcionada al dany causat.

Limitacions a la Discrecionalitat

• Internes: Alguns ordenaments estableixen limitacions, com l'obligació constitucional a Portugal o la possibilitat de reclamar una indemnització interna a l'Estat per la seva inacció.
• Internacionals: Poden existir limitacions derivades de convenis bilaterals o d'organismes com el Banc Mundial (MIGA, Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions), el CIADI (Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions, Conveni de Washington de 1965) o el Consell d'Europa.

Jurisprudència a Espanya

• La Sentència del Tribunal Suprem de 1974 va atorgar una indemnització per manca d'actuació.
• La Sentència del Tribunal Suprem de 1986 va condemnar l'Estat per manca de protecció consular.
• La Sentència del Tribunal Constitucional 140/1995, emparant-se en l'art. 106 de la Constitució, contempla la possibilitat d'exigir indemnitzacions a l'Administració per danys patrimonials (art. 139 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques).

* Aquests són mecanismes pal·liatius que no impliquen una obligació d'actuar per part de l'Estat.

Condicions per a l'Exercici de la Protecció Diplomàtica

• Existència d'un vincle de nacionalitat entre el particular lesionat i l'Estat que reclama.
• Esgotament dels recursos interns de l'Estat que ha causat el dany al particular.
• La conducta de l'Estat estranger ha de ser presumptament il·lícita.
• La conducta del particular (doctrina de les "mans netes").

El Requisit de la Nacionalitat

La nacionalitat de la persona física o jurídica afectada ha de complir dues condicions:

• Continuïtat: Ha d'existir des del moment de la producció del dany fins a la solució definitiva del cas.
• Efectivitat: Hi ha d'haver lligams reals. Una nacionalitat atorgada arbitràriament no és oposable a tercers (cas Nottebohm).

Casos de Doble Nacionalitat

Segons el principi tradicional, un Estat no pot exercir la protecció diplomàtica davant un altre Estat del qual la persona afectada també n'és nacional. Davant d'un tercer Estat, preval la nacionalitat efectiva.

Protecció de Persones Jurídiques

S'aplica el criteri de la seu de constitució (legalitat). La protecció directa dels accionistes només es pot exercir si:

• La societat desapareix.
• Es lesionen directament els drets dels accionistes.
• Ho preveuen clàusules específiques en un tractat.

Esgotament dels Recursos Interns

Els particulars han de fer valer els seus drets davant les autoritats competents de l'Estat infractor fins a esgotar totes les vies de recurs que aquest els atorga. No es considera que la lesió sigui efectiva en l'àmbit internacional si l'Estat encara té la possibilitat de rectificar-la en l'àmbit intern. Fins que no ha sorgit la responsabilitat internacional, l'Estat del nacional pot:

• Exercir la protecció consular.
• Prendre mesures preventives per defensar els interessos dels seus nacionals.

Excepcions a la Regla de l'Esgotament

No cal esgotar els recursos interns en els casos següents:

• Quan les persones no estan sotmeses a la jurisdicció de l'altre Estat (p. ex., immunitat de jurisdicció).
• Renúncia de l'Estat infractor a aquest requisit a través de convenis o compromisos arbitrals.
• Denegació de justícia (p. ex., inexistència de recursos escaients o retards injustificats).
• Inexistència de recursos interns disponibles o ineficàcia dels existents (incompetència o manca d'independència dels tribunals, jurisprudència consolidada contrària, etc.).
• Dilació indeguda en la tramitació del recurs intern, atribuïble a l'Estat la responsabilitat del qual s'invoca.
• Inexistència d'un vincle rellevant entre la persona perjudicada i l'Estat infractor en la data del perjudici.
• Impossibilitat manifesta del particular per exercir els recursos interns.

Conducta Presumptament Il·lícita

La conducta de l'Estat estranger ha de tenir una aparença raonable de ser il·lícita i d'haver causat un dany a un nacional. Altrament, l'acció es podria considerar una ingerència en els seus afers interns.

La Doctrina de les "Mans Netes"

Aquesta presumpció és diferent de l'exigència de les "mans netes" (clean hands), que suposaria que l'estranger no hagi incorregut en il·legalitats. La conducta inapropiada del particular no es considera una causa suficient per impedir una acció de protecció diplomàtica si s'han vulnerat els seus drets. No obstant això, pot justificar que l'Estat reclamant desisteixi o redueixi les seves demandes, però no és un impediment absolut per reclamar.

Modalitats d'Exercici

L'exercici de la protecció diplomàtica pot adoptar diverses formes:

• Reclamacions formals.
• Ús de mitjans de solució pacífica de controvèrsies.
• Adopció de contramesures.