Psicologia de l'Educació: Conceptes, Aprenentatge i Factors
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 36,96 KB
Conceptualització de la Psicologia de l'Educació
1. Origen i evolució
Configuració històrica:
Fins al s. XIX, la filosofia va dominar les formulacions sobre les facultats humanes (Plató, Aristòtil, Bacon, Descartes, Locke, Herbart), centrant-se en la memòria, l'atenció, la concentració, el raonament, les emocions, la voluntat, la intel·ligència i el llenguatge simbòlic.
Psicologia científica:
A l'inici del s. XX, s'adopta el mètode experimental de les ciències físiques i naturals. La psicologia esdevé una disciplina autònoma gràcies a l'escolarització generalitzada i a les recerques sobre l'aprenentatge, els tests mentals i la psicologia infantil.
Tres grans àrees de recerca:
- Estudi i mesura de les diferències individuals (Cattell, Binet, Terman).
- Anàlisi dels processos d'aprenentatge (Thorndike, Judd).
- Psicologia del desenvolupament infantil (Escola Nova, Dewey, Wallon).
2. Concepcions actuals
La psicologia de l'educació no ofereix una orientació homogènia, sinó que es considera una disciplina pont entre la psicologia i l'educació, amb un enfocament multidisciplinari.
3. L'aplicació del coneixement psicològic
Les relacions entre la recerca bàsica i l'aplicada són interdependents i bidireccionals. Es distingeixen tres dimensions:
- Teòrica-explicativa: Models interpretatius.
- Projectiva-tecnològica: Estratègies d'intervenció.
- Pràctica: Coneixements tècnics per a la docència.
Processos d'aprenentatge
L'aprenentatge es defineix com el canvi de conducta resultat d'activitats psicopedagògiques en un context específic. El desenvolupament humà és un procés mediat social i culturalment.
Principals models
- Conductistes: Pavlov, Watson, Skinner.
- Aprenentatge social: Bandura.
- Socio-cultural: Vygotski.
- Ecològic: Bronfenbrenner.
- Cognitiu/Constructivista: Piaget, Bruner, Ausubel.
1. Conductisme
Se centra en l'adquisició i manteniment de conductes mitjançant el reforçament i el control de l'estímul. Les tècniques de modificació de conducta inclouen el reforçament positiu/negatiu i l'extinció.
2. Model Cognitiu-Constructivista
L'infant és un solucionador actiu que construeix interpretacions de la realitat. Piaget destaca l'equilibració i els estadis, mentre que Vygotski emfatitza la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) i la mediació cultural.
Factors intrapersonals
La intel·ligència
Més enllà de la visió psicomètrica tradicional (CI), la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner proposa vuit tipus d'intel·ligència (lingüística, lògico-matemàtica, musical, espacial, corporal, interpersonal, intrapersonal i naturalista).
Motivació i personalitat
La motivació (intrínseca i extrínseca) és clau per a l'aprenentatge. L'educació ha de fomentar l'autonomia, l'autoestima i l'ús d'estratègies metacognitives per "aprendre a aprendre".
Factors interpersonals
L'ensenyament té lloc en un context d'interacció social. La relació mestre-alumne i la dinàmica entre iguals són fonamentals per a la construcció del coneixement.
Relació escola-família
És essencial establir criteris educatius comuns, basats en la confiança, el respecte mutu i una comunicació objectiva i positiva per facilitar el creixement harmònic de l'infant" 'infant" .