Psicologia Evolutiva: Fases del Desenvolupament Humà

Què és la psicologia evolutiva?

La psicologia evolutiva és l’estudi de les diferents fases del desenvolupament físic, psíquic i psicosocial en l’ésser humà al llarg de la seva vida.

Característiques comunes de l’evolució

• Etapa d’immaduresa.
• Capacitat d’adaptació al medi ambient.
• Ritme de creixement amb característiques pròpies.

Etapa d’immaduresa

Es tracta d'un període molt llarg, degut a la complexitat de la conducta de l’individu adult i a la falta d’instints. Exemple: el nen acabat de néixer és incapaç de coordinar moviments.

Capacitat d’adaptació a l’ambient

L'ésser humà té la necessitat d’un ambient humà i social per arribar a ser adult; les característiques s’adquireixen per imitació d’altres. L’ésser humà és adaptable i capaç d’integrar-se en l’ambient; les diferències d’adaptació venen determinades per la cultura de la persona.

Ritme de creixement amb característiques pròpies

Els períodes d’evolució succeeixen paulatinament; hi ha fases en què les etapes es solapen. Exemple: el nen comença a caminar quan encara no ha deixat de gatejar.

El desenvolupament és quantitatiu i qualitatiu: augment de talla i pes, i perfeccionament de les capacitats. No hi ha uniformitat en el ritme de creixement: hi ha moments de creixement ràpid, lent i, a vegades, s’atura.

El desenvolupament psíquic i físic evolucionen de forma paral·lela: hi ha una total dependència entre l’evolució somàtica del Sistema Nerviós (SN) i del desenvolupament mental.

Desenvolupament dels 0 als 11 anys

Durant aquest període es produeixen canvis físics (conèixer i controlar el seu cos, el que ajuda a construir el pensament), psíquics, emocionals i socials.

El nounat

És fonamental la importància dels estímuls a nivell sensorial:

• Reflexos
• Tacte
• Olfacte
• Oïda
• Gust
• Vista

Pel que fa al desenvolupament neuronal i les connexions, l'ensurt del nounat es produeix quan escolta soroll o nota moviment.

Primer any de vida

L’infant passa d’un estat d’indiferenciació entre el seu cos i la realitat externa a descobrir-se les mans, la panxa... Comencen a establir una relació amb un fort vincle afectiu amb la mare. S’expressen mitjançant el plor, les rialles i el balbuceig.

Canvis psíquics per etapes

• 0-2 anys: Desenvolupament sensoriomotor.
• 2-7 anys: Ús d’objectes, adquisició del llenguatge i ús de símbols per comunicar-se.
• 7 anys a l’adolescència: Pensament lògic i operacions concretes.

Canvis emocionals i de personalitat

• 0-2 anys: Desenvolupament del vincle afectiu (apego) i aparició de l'angoixa de separació.
• 2-7 anys: Diferenciació i control de les emocions, desenvolupament de l’autoestima, moments d'obstinació i tossuderia, i enfortiment de la personalitat.
• 7 anys a l’adolescència: L'individu es percep diferent.