Qüestionari sobre Literatura Catalana: Renaixement i Barroc

1. Característiques de la literatura popular

Quines són algunes de les característiques habituals de la literatura popular?

• a) Inspiració en els clàssics, bilingüisme, llengua recargada i artificiosa, temes morals i religiosos.
• b) Expansió geogràfica, contes d'esperit vitalista i materialista, descripció idealitzada de la naturalesa, sàtira i crítica social.
• c) Variabilitat, motius estereotipats, composició i transmissió oral, autoria anònima.
• d) Totes les respostes anteriors són correctes.

2. Lucrècia de Joan Ramis

Per quin motiu se suïcida Lucrècia a l'obra de teatre homònima de Joan Ramis?

• a) Perquè el seu marit li ha estat infidel.
• b) Perquè ha estat violada pel príncep Tarquino.
• c) Perquè està molt enamorada del príncep Tarquino, però és un amor socialment impossible.
• d) Perquè li ha estat infidel al seu marit amb el seu fillastre, el príncep Tarquino.

3. Els Col·loquis de Cristòfor Despuig

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig és:

• a) Un diàleg renaixentista en prosa que toca temes lingüístics, socials i polítics.
• b) Una obra de teatre profà que retrata satíricament la cort de Tortosa.
• c) Un poema de temàtica pastoril que rebutja el món de la ciutat en favor de l'idil·li d'un camp idealitzat.
• d) Un conte popular que relata la fundació llegendària de la ciutat de Tortosa.

4. El terme "Decadència" en els estudis literaris

Des del punt de vista dels estudis literaris, per què resulta problemàtic el terme "Decadència"?

• a) Perquè, entremig, la literatura catalana ha passat per moments pitjors; per tant, està desfasat en l'actualitat.
• b) Perquè l'ús del terme estigmatitza tota l'etapa, perpetuant-ne la desatenció acadèmica.
• c) Perquè no és cert que una literatura pugui tenir moments de "floriment" o "auge" i èpoques de "decadència" o "declivi".
• d) Perquè l'ús del terme té connotacions ideològiques i polítiques.

5. Veritat o falsedat d'afirmacions literàries

Digues si les afirmacions següents són certes o falses i justifica-ho:

• a) Joan Lluís Vives i el teatre: Fals. Joan Lluís Vives no va seguir l'exemple dels il·lustrats, sinó que va ser un autor renaixentista del segle XVI. Vives va escriure obres teatrals per a un públic limitat com a vehicle per a la transmissió de les seves idees humanistes i cristianes.
• b) Segle XVIII i repressió: Cert. El segle XVIII i la dinastia dels Borbons (i no els Àustria) marcaren el moment culminant de la repressió amb els Decrets de Nova Planta.
• c) El Renaixement: Cert. És un moviment artístic que celebra el valor de l'Antiguitat clàssica: raó, mesura, equilibri, harmonia, ordre i bellesa.
• d) Pere Serafí: Fals. Encara que Pere Serafí va ser un important escriptor i poeta, no es va destacar com a músic o pintor. La seva obra se centra en la poesia lírica sentimental i amorosa.
• e) Renaixement vs Barroc: Cert. Adopten postures diferents davant la mort: el Renaixement convida a la recerca del plaer, mentre el Barroc conclou amb estoica resignació.

6. El sonet i el petrarquisme

Quin tipus d'estrofa poètica es popularitza amb el petrarquisme?

Es tracta del sonet, que consta de 14 versos (dos quartets i dos tercets). Les seves característiques principals són el ritme endecasíl·lab, la rima consonant (sovint ABBA ABBA CDE CDE) i l'ús de recursos com metàfores, hipèrbats i antítesis.

7. Anàlisi de Francesc Vicent Garcia

a) Tema i innovació: El tema principal és l'observació de la bellesa de Flora. Resulta innovador per l'ús d'una llengua més col·loquial, la descripció naturalista i sensualista, i l'ús d'una estrofa única.

b) Llenguatge barroc: Es caracteritza per la complexitat retòrica i la visió de la vida com a fugacitat. Exemples en el poema són l'ús de l'antítesi (cabells d'atzabeja vs. or) i la metàfora de la pinta de marfil, que subratllen la fragilitat i la bellesa efímera.

8. La "Decadència" catalana

Parlem de "Decadència" per la disminució de la qualitat i producció literària entre els segles XVI i XVIII, agreujada per conflictes com la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió. La llengua catalana va perdre el seu estatus de llengua de cultura, quedant relegada a un ús popular i arcaïtzant, tot i les excepcions d'autors com Joan Ramis o Pere Serafí.