Quim monzo l'illa de maians selectividad valenciano
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,45 KB
Els contes de Quim Monzó es basen en una idea inicial i única, de vegades una sorpresa final, que produeix un gag, una situació còmica, Irreverent i absurda, en els primers llibres, més realista i càustica en els Darrers. Després del seu primer recull de contes –Uf va dir ell--, s’hi fa Perceptible una evolució envers la máxima elisió d’elements superflus, tant pel Que fa a la ficció com al model de llengua literaria. Els motius centrals de la Narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la reflexió irónica Sobre l’escriptura. En el segon llibre de contes, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Mauri(1980), encara és Present una certa atmosfera irónica, però en L’illa de Maians (1985) preval la Reflexió sobre el llenguatge i l’acte d’escriptura, i també la denuncia de les Vanitats del món literari. Els personatges de Monzó, l’ambient en el que viuen, Les formes habituals de relació, etc., tenen una relació molt directa amb els Estils de vida urbana de les acaballes dels setanta i el començament dels Huitanta.
+Estellés és El màxim exponent de la poesía contemporània al País Valencíà i un autor, pels Seus temes, absolutament representatiu de la postguerra. Entra com a poeta en La década dels setanta, quan ja feia més de vint anys que escrivia versos. Comença en 1953, ambCiutat A cau d’orella. El 1970 es va produir el boom Estellés, va publicar El llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys.. L’ambient Li va ser favorable perquè es va reicorporar a la nostra escena literaria en un Moment decisiu de represa cultural del País Valencíà. Pòstumament s’ha publicat El Mural del País Valencíà.
En la poesía D’Estellés hi ha la reconstrucció en la memòria d’un petit món. Discurs poètic Oposat al de la poesía pura. Inventa la realitat per mitjà de la seua poesía. La poesía d’Estelles, no es pot enquadrar en el Realisme històric. La seua Poesía apareix amb un estil molt expresiu construït sobre la fusió de diversos Registres, amb predomini de la llengua col·loquial.
Nascut a Castalla, l’Alcoià, el 1911, durant la dictadura Franquista es va dedicar a difondre la gramàtica normativa (Flexió verbal). La vocació literària D’Enric Valor es va materialitzar (Rondalles Valencianes) en una sèrie de volums que respon a la passió de contar i a la Voluntat de difondre el coneixement del país, el paisatge i la llengua que Formen part del nostre folklore, novel·litzant els personatges i les Circumstàncies.
A la dècada del setanta va publicar les novel·les del Cicle de Cassana (nom d’un poble imaginari) integrat per la trilogia Sense la terra promesa, Temps de batuda y Enllà de l’horitzó, que constitueix una crònica de la societat Rural del poble de la primera meitat del Segle XX. No amaga els conflictes i Les tensions de classe, sinó que els posa en primer pla i en el punt de mira de La novel·la.
Als cinquanta s’establí a Ginebra i escriví Vint-i-dos contes, fruit de la desolació de l’exili.
El contrast entre allò que és tràgic i complex i el que és petit i íntim produeix una tensió dramàtica impressionant. No es una novel·la sobre la Guerra Civil, sinó que se centra en la psicologia de la protagonista. Les Tècniques del monòleg interior i l’ús de l’estil directe i indirecte donen com A resultat una prosa evocadora i poètica, així com els motius simbòlics, com Els coloms.
Altres novel·les de l’autora son El Jardí vora el mar, Mirall Trencat (la seua obra mestra) i Viatges i flors.