Racionalisme vs. Empirisme: Diferències i Teoria del Coneixement

Comparativa: Racionalisme vs. Empirisme

• Racionalistes: Descartes, B. Espinosa, G. Leibniz.
• Empiristes: John Locke, G. Berkeley, David Hume.

La teoria del coneixement

Els racionalistes defensen que el coneixement s'obté mitjançant la raó, prescindint totalment dels sentits. Per altra banda, els empiristes afirmen que el coneixement s'obté a partir dels sentits, sense prescindir de la raó. L'experiència sensible pot ser:

• Externa: formada pels sentits exteriors (sensacions, colors, gustos, sons...).
• Interna: formada pels sentits interns (sentiments i passions: alegria, tristesa...).

Hume anomena impressions (percepció de la ment forta i intensa) a les experiències (sensacions i sentiments). Per tant, l'experiència sensible correspon a les impressions. Exemple: la taula que veus és una impressió, però quan la recordes és una idea.

Aleshores, la ment crea còpies dèbils de les impressions: les idees. Només són idees vàlides si hi ha una impressió prèvia.

La ment i la realitat

Tant racionalistes com empiristes coincideixen que la ment (ànima) no coneix directament la realitat, sinó només una mena de còpia o imatge que la ment es fa de la realitat (idea). Per tant, les idees són continguts de la ment; una idea és tant el significat abstracte de «taula» com la taula que estàs veient. Només Hume fa distincions entre idees i impressions, però aquestes impressions seran còpies de la realitat que hi ha fora de la ment.

L'empirisme i la negació de les idees innates

Tots els empiristes neguen l'existència d'idees innates. La ment, en el moment de néixer, és com un full en blanc (buit de coneixements i d'idees) i només a partir de l'experiència sensible (sensacions, sentiments i emocions) es va omplint de continguts.

En el cas de Hume, això esdevé una mica més complex a partir de la distinció entre impressions i idees:

• Si bé podem considerar les impressions en un cert sentit com a «innates» (ja que des del moment de néixer la nostra ment va rebent impressions), nega que entre les idees que té la ment n'hi pugui haver cap d'innata.
• La ment no pot tenir idees innates perquè les idees són còpies dèbils de les impressions.
• Només són vàlides i acceptables aquelles idees per a les quals podem trobar una impressió prèvia que les justifiqui.

Això porta Hume a negar que la idea d'infinit sigui vàlida, perquè no hi ha cap sensació que aporti l'infinit.