Ramon Llull cancelleria reial i cròniques

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,3 KB

 
RAMON LLULL
Va naixer a Mallorca l'any 1232 i va ser educat en la cort com a patge reial. Als 30 anys se li aparegué la figura de Jesús crucificat i va decidir abandonar la vida civil per a consagrar-se a Déu.
Llull s'imposa com a objectiu vital treballar per a la conversió dels infidels al cristianisme i estudia llatí, àrab i també els textos sagrats.
Va bandejar les tècniques de predicació coetànies, basades en arguments d'autoritat, i es decidí pels arguments lògics.
Va concebre la forma i manera de fer el llibre contra els errors dels infidels. Obra fonamental i origen del mètode que desenvoluparà i divulgarà en moltes altres, l'anomenà Art major. Algunes de les seues obres més conegudes són el Llibre del gentil i dels tres savis i el Llibre de l'ordre de cavalleria.
L'objectiu de Llull és divulgar el cristianisme i convertir els infidels. Dirigeix la seua obra als clergues lletrats, als musulmans i també al poble, per això, escriu tant en llatí com en àrab o en català.
OBRES
Obres filosòfiques: art abreujada d'atrobar veritat, Llibre del gentil... intenta reduir els coneixements humans a uns pocs principis i expressar totes les relacions possibles entre les idees per mitjà de combinacions figuratives.
Obres teològiques o apologètiques: Llibre dels articles de la fe, llibre de consolació d'ermità...comentari a textos canònics de l'esglèsia i exposició dels propis projectes
Obres científiques: Tractat d'astronomia, Liber de geometria nova...jerarquització de totes les branques del saber humà amb la figura al·legorica dels arbres.
Obres místiques o de contemplació: Llibre de contemplació en déu, Llibre d'oració. Tenen l'objectiu de purificar l'amor amb l'exercici de l'intel.lecte.
Obres pedagògiques: Llibre de l'Ordre de Cavalleria, Llibre de meravelles. Difusió del seu programa de reforma de la cristiandat en forma de tractats o de relats ficticis.
Prosa poètica:Llibre d'amic e amat, Arbre de filosofia d'amor. Les metàfores de l'amor cortés són símbols de contemplació
Obres rimades: Desconhort, lo concili. Adaptació de gèneres i versos trobadorescos amb experiències biogàfiques i sentiments originals i sincers.
Blanquerna-> 1)Esdevé un model a seguir. 2)"Alter ego" de Llull (aconsegueix els objectius que Llull no va assolir). 3)La seua vida representa un camí cap a la perfecció.4)Estructura:1 De matrimoni-> pares (evast alonia), veïnes (natana no proposta de matrimoni) 2 de religió, es fa religiós, monjo, prior, abat. 3 de prelatura: es fa un bisbe 4 D'apostolical senyoria: elegit papa, reforma la cristiandat. 5 De vida ermitana: grau màxim de perfeccio cristiana.
Llibre d'Amic e Amat Obra breu escrita en versicles (metàfores morals) que es poden llegir independentment. En conté 365, un per a cada día de l'any. Estructuren el llibre 3 elements (Amic=home, Amat=Déu, Amor=intermediari d'ambdós, que sovint apareix personificat. Els trets literaris més abundants són: Antítesis, personificació, metàfora (al·legoria), tòpic de Locusamoenus. Influències "cántic dels càntics, idil·lic mític que es crea, mitjançant el diàleg entre Déu i l'home (llibre de la bíblia). Ressonàncies trobadoresques, relació amorosa de vassallatge entre l'home i Déu. Influència àrab, la mística Sufí (corrent filosòfic, sufisme).




La llengua de Ramon Llull
Dificultats El català és una llengüa balbucejant (no disposa de consumicions sintàctiques, lèxic insuficient)
Solucions: augmenta el cabal lèxic, (del llatí, doblets, paraules patrimonials (evolucionades), cultismes (sense evolució) Neglogismes, paraules extrangeres (de nova creació) actua sobre la sintaxi abans, oracions simples i coordinades, despres, eixamplament dels pericles oracionals i oracions subordinades.
Creador del català literari Llull dugué a terme amb la seua obra una empresa idiomàtica extraordinariament decisiva dina la història de la nostra llengua. Va enlairar la prosa catalana des de la mediocritat anterior a ell a la perfecció i la modernitat dels seus escrits, per això és considerat el creador de la llengua catalana literària, de la mateixa que ho va ser Alfons X el savi de la castellana i Dante de la Italiana. Per entendre això, cal tenir en compte que Ramon Llull: -va ser el primer filòsof a fer servir una llengua romànica, en el seu temps els tractats científics i filosòfics es feien en llatí a tot Europa. (en canvi la literatura ja s'anava fent en llengües vulgars). -Va elaborar una prosa segura flexible i matitzada, apta per a expressar totes les subtilese de la intel·ligència i el sentiment. -Va augmentar el cabal lèxic incorporant paraules noves. -Va ajudar a fixar el patró lingüístic que mantingué després la Cancelleria Reial.
LA CANCELLERIA REIAL
La cancelleria reial era un organisme burocràtic encarregat de redactar tota mena de documents emanats del govern. Esdevingué un focus cultural a partir del 1373. Va ser creada per Jaume I a mitjan segle XIII, reformada i consolidada per Pere el Cerimoniós el 1344 a traves de les Ordinacions palatines i suprimida per Ferran II el Catòlic el 1494. La cancelleria va ser un focus de renovació cultural. La llengua de la cancelleria va esdevenir una varietat estàndart que serví de model a altres institucions oficials, com ara la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de València o el Consell general de Regne de Mallorques. En aquesta etapa encara no es pot parlar de diferències dialectals.
LES CRÒNIQUES
Les cròniques són obres historiogràfiques dels segles XIII i XIV, escrites sense intencionalitat literària, que narren els fets importants protagonitzats pels reis del Casal d 'Aragó. No es tracta de llibres d'història però tenen un indubtable valor sociolingüístic i literari.S'utilitzaren tres fonts:
Les cròniques històriques anteriors, les cançons de gesta i la narrativa cavalleresca de tema artúric.
Havien estat sempre escrites en llatí, eren unes meres enumeracions cronològiques de fets anotats de manera succinta i sense explicitar les relacions causals entre els esdeveniments. El text més famós d'aquesta sèrie és la Gesta comitum barcinonesium et regum Aragoniae.
Les quatre grans cròniques representen una modalitat historiogràfica eminentment innovadora per diverses raons:
S'opta per la llengua materna en la redacció i no pel llatí, el to que usen és emotiu, realista, ple d'anècdotes, reflexions i emocions íntimes, ja que s'escriu en primera persona. Els monarques intervenen en la redacció, deixant la versió pròpia dels fets i justificant les seues accions. Tots quatre són textos de gran interés literari que ens aproximen a l'expressivitat dels registres orals de l'època.

Entradas relacionadas: