Ramon Llull i la consolidació de la llengua catalana

Ramon Llull i el seu llegat literari

1. Contextualització breu

La vida de Ramon Llull va estar farcida d'aventures, viatges, projectes i experiències molt diverses. La seva personalitat i la seva intel·ligència, tan vigoroses com intrèpides i productives (va generar més de 260 títols de pròpia mà com a filòsof, místic, teòleg o novel·lista entregat a temes relacionats amb la realitat quotidiana del seu temps), no varen deixar ningú indiferent.

Llull, que als 30 anys va viure una transformació personal sobtada, va recórrer el món medieval per repetir insistentment que l'objectiu principal de l'home havia de ser conèixer i estimar Déu. Havia nascut a Palma (la tradició situa aquest fet a la Plaça Major, on hi ha una placa commemorativa) fruit de la relació entre Ramon Amat Llull i Isabel d’Erill, dos barcelonins de la petita noblesa catalana que havien arribat a Palma entre el 1232 i el 1233, poc després de la conquesta de Mallorca el 1229 per les tropes de Jaume I el Conqueridor.

El sentit de la seva vida, Ramon Llull el va trobar en la voluntat irrompible de transmetre al món una tècnica que serviria per conèixer tota la realitat. La seva obra va girar al voltant de la paraula escrita i parlada, adreçada a tots els públics: musulmans, jueus, reis, papes o cristians de tota mena.

2. Projecció internacional del català

Al mateix temps que Ramon Llull esdevenia un autor prolífic, la Corona catalanoaragonesa emprenia una política d'expansió mediterrània que va afectar la llengua catalana:

• Sicília (1282-1409): S'hi va redactar el primer esment del nom catalanesc (Jofre de Foixà, Regles de Trobar).
• Atenes i Neopàtria (1319-1390): El català s'hi va fer servir oficialment.
• Sardenya (1324-1731): S'hi establiren pobladors catalanoparlants; a l'Alguer, el català encara perviu.
• Regne de Nàpols (1442-1532): Alfons el Magnànim va convertir la cort en un centre cultural on destacaren figures com Enyego d’Àvalos i Alfons de Borja (Calixt III).

3. Aportacions de Ramon Llull i la Cancelleria Reial

Fins a la irrupció de Ramon Llull, la poesia catalana utilitzava l'occità i la resta de gèneres el llatí. La Cancelleria Reial, fundada per Jaume I i organitzada per Pere el Cerimoniós, va ser clau per a l'ús oficial i institucional del català.

a) Ramon Llull i els registres

Llull va jugar un paper fonamental en la formalització de la llengua catalana. Gràcies a la seva obra:

• El català va ser la primera llengua romànica en què es varen conrear tots els gèneres.
• Es va demostrar que les llengües romàniques eren aptes per a tots els usos.
• Va fer evolucionar la sintaxi (subordinació) i el lèxic (creació de més de mil termes nous).

b) Ramon Llull i la normativa

Al segle XV, el català ja posseïa una elaboració estilística que permetia establir la coherència i la cohesió textual. Obres com Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (1492) en són un exemple.

c) La Cancelleria Reial

La Cancelleria va unificar la documentació administrativa en català. Aquest model va permetre que escriptors com Bernat Metge (autor de Lo somni) introduïssin l'humanisme en la prosa catalana.

4. Etapes i obres més importants

• Etapa cortesana (1257-1263): Patge de Jaume I.
• Etapa de conversió (1263-1265): Inici de la vida missionera.
• Etapa de formació (1265-1274): Aprenentatge del llatí i l'àrab.
• Màxima difusió (1274-1308): Estada a Randa, creació de l'Art i viatges per Europa i Orient.

Obres destacades

• Art abreujada de trobar veritat (filosòfica)
• Arbre de la ciència (científica)
• Llibre de contemplació en Déu (mística)
• Llibre d’Evast i Aloma i de Blanquerna son fill (narrativa)
• Fèlix o llibre de Meravelles (narrativa)