Ramon Llull: La figura literària i religiosa del segle XIII

Ramon Llull

La nostra història literària comença amb Llull, i la Crònica de Desclot. Genera una llengua moderna, apta per a qualsevol temàtica. Ell reuneix els debats del seu temps, presenta una versió confessional dels sabers medievals, bastaven per a la conversió dels infidels.

La vida coetània:

Text dictat per ell, al 1311. Va néixer a Mallorca, educat a la cort, es va casar i va tenir fills. Es va dedicar a la literatura cortesana, va sentir la necessitat de reorientar la seva vida. Se li va aparèixer la figura de Jesús. Ho va interpretar com una crida i va decidir abandonar la vida civil per a consagrar-se a Déu. Va vendre les possessions. S'imposà com a objectiu treballar per la conversió dels infidels, estudiant tot allò que podia ser-li d'utilitat. Va abandonar les tècniques de predicció coetània i es va decidir pels arguments lògics, escrivint i traduint-los a l'àrab i al català. Va concebre, per inspiració divina, la forma i manera de fer el Llibre contra els infidels, anomenat Art Major. Les seves obres més conegudes van néixer al seu voltant: el Llibre del Gentil. El 1276 va aconseguir el suport del rei i del papa per fundar una escola. Va difondre el seu Art a París, Roma, Sicília... va passar de Gènova a l'Àfrica per posar a prova el seu mètode en la predicació i el debat. A Tunis, va morir màrtir el 1316.

L'obra lul·liana:

Aquests desplaçaments i activitat polemista que va dur a terme no li van impedir redactar 250 obres dels seus diversos gèneres: filosòfiques, teològiques, científiques, místiques, pedagògiques, prosa poètica rimada. L'objectiu de Llull era divulgar el cristianisme. Llull fa la primera reflexió moderna sobre la comunicació, racionalitzant les seves circumstàncies i els elements que la fan possible. S'orienta a la persuasió, formula una estètica pròpia resultat de superposar al lèxic la jerarquia de valors de tots els éssers. Llull dirigeix la seva obra a clergues, musulmans, al poble, escrivint en llatí, àrab i català. Llull va topar amb el problema a què s'enfrontaven les ciències, amb l'agreujament que la seva llengua no havia tingut conreu, recorrent al llatí. El pietisme i l'espiritualitat d'inspiració franciscana van trobar seguidors a València, Barcelona, Mallorca. La tendència renaixentista va unificar totes les disciplines en una ciència general. Llull va aconseguir reconeixements que l'autoritzaven a ensenyar als convents d'Itàlia, llicència per a predicar. El 1376; INQUISICIÓ: remarca errors lul·lians que anidien en contra de la doctrina de l'Església, prohibint alguns llibres.