La Ratlla Verda de Matisse: Un Anàlisi del Fauvisme
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,48 KB
La Ratlla Verda (Matisse): Estil Fauvisme
El tema de La Ratlla Verda és el retrat de la dona de Matisse, en el qual el pintor juga amb els colors per estructurar el quadre i donar-li volum. Matisse entenia el quadre com un organisme independent en el qual no es reprodueix la natura, sinó que s'hi representa mitjançant una disposició artística.
Els colors de La Ratlla Verda són intensos, aplicats en àrees planes. Les pinzellades segueixen un ordre o ritme que dona sentit a la imatge. L'obra es caracteritza per l'ús de grans masses de colors purs i de tons vius i lluminosos, així com per la senzillesa de les seves formes. La Ratlla Verda és clau per a l'expressivitat d'aquesta pintura.
El vermell és el color predominant. Els contrastos de tons donen vida al quadre, que sembla que posseeix llum interior i vida pròpia. Matisse feia servir els colors amb tota llibertat, segons els seus sentiments i independentment de l'objectiu retratat. La seva finalitat era l'harmonia interna del quadre.
La Ratlla Verda crea una ombra artificial. El pintor va traduir la llum natural a colors, de manera que els tons freds simulen la part en ombra i els colors càlids la il·luminada. Suprimir les ombres significava l'alliberament dels colors més lluminosos.
La taca verda i l'absència de modelatge confereixen a la cara de la dona un aspecte pla, però també li donen vida. Les estructures cromàtiques defineixen l'espai: els contrastos cromàtics càlids i freds produeixen un avançament i un retrocés de les superfícies.
Matisse va continuar pels camins de Bonnard, però transformava el que veia en un esquema decoratiu. De Van Gogh i Cézanne va prendre la manera com ambdós descomponien el motiu que pintaven per tal de fer evident l'estructura de la imatge pintada. La intenció de Matisse era plasmar la seva pròpia vivència.
Els fauvistes concebien l'art com un impuls vital i també es plantejaven problemes pictòrics. No temien la polèmica ni l'escàndol; el seu impacte social era implícit en la seva forma d'expressió. Matisse va jugar amb els colors, les corbes i les contracorbes per expressar el que ell volia que fos la seva pintura: un plaer.
La premissa de Matisse era la senzillesa, la claredat i la tranquil·litat. Va optar per restituir l'emoció i, per aconseguir-ho, va recórrer a bells blaus, vermells i grocs. Va ser el líder dels fauvistes.