El Realisme i el Naturalisme: Guia i Narcís Oller

El Realisme

El Realisme és el corrent artístic, especialment pictòric i literari, de mitjans del segle XIX, que es defineix per voler representar la realitat tal com és, sense embellir-la. La influència del cientifisme i l'aparició de la fotografia són factors determinants en la definició de l'estètica realista.

Origen i expansió

Sorgeix a França l'any 1830 amb la publicació d'El roig i el negre d'Stendhal, considerada la primera novel·la realista. Ràpidament s'estengué per tot Europa. El realisme vuitcentista català té un representant molt primerenc: Ramon Martí i Alsina.

Característiques

L'art ha de representar fidelment el món real. Aquesta finalitat de descriure té dues direccions:

• Els ambients: reflecteix la societat contemporània i parla de les classes socials que fins llavors la narrativa havia deixat de banda: la burgesia i el proletariat.
• La psicologia dels personatges: analitza de manera molt minuciosa el caràcter i els modes dels personatges.

• Es presenten els problemes de la societat per restablir-la.
• Intenta ser objectiu i adoptar una imparcialitat.
• S'elimina la retòrica a l'estil de l'autor i els personatges. Els personatges parlen d'una manera col·loquial segons la classe social que ocupin.

El Naturalisme

El mot sorgeix com a sinònim de realisme al 1860. És Emili Zola qui el dota de tota una teoria, a partir de dos llibres: La novel·la experimental i Els novel·listes naturalistes.

Concepte

Per a Zola, el naturalisme ha de ser un mètode per estudiar i transcriure el comportament de l'home.

Característiques

• Determinisme: l'home no és lliure per decidir el seu destí; està determinat per dos factors: l'herència biològica i el medi social.
• Positivisme: el novel·lista ha d'experimentar amb els seus personatges, els ha de col·locar en determinades situacions i comprovar com els seus actes estan influïts per l'herència i el medi ambient.
• Socialisme: ha de presentar una ideologia socialista i antiburgesa.
• Marginalitat: presenta personatges amb molts problemes i malalties per tal de posar en evidència els instints humans: "la bèstia humana".
• Observació i documentació: s'arriba al límit del Realisme. Zola, per tal d'aconseguir el màxim rigor, seguia tipus, s'apuntava expressions...

Expansió

Fora de França, no va aconseguir adeptes purs. Cada cultura va adoptar el moviment a la seva manera.

Narcís Oller

Neix a Valls el 10 d'agost de 1846. De seguida, es familiaritza amb la lectura dels clàssics grecs, llatins, italians, castellans i francesos, i també dels romàntics francesos, alemanys i espanyols i dels costumistes espanyols. Llegeix també premsa satírica i humorística, en companyia del seu cosí Josep Yxart.

El 1868, es trasllada a Barcelona, on acabarà la carrera de Dret el 1871. El 1874 es casa amb Esperança Rabassa, amb qui tindrà 4 fills. Comença a escriure narrativa en castellà poc després de treballar a la Diputació de Barcelona.

El 1877 coneix Antoni Aulèstia, Àngel Guimerà i Emili Vilanova, que havien fundat la revista La Reinaxensa, i assisteix a la festa dels Jocs Florals. El 1878 escriu la primera narració en català, La pagesia, juntament amb Yxart. I el 1879 publica el primer llibre, Croquis del Natural, recull de contes que presenten elements realistes, al costat d'altres de romàntics, i que obtingué crítiques elogioses.

A les Memòries literàries, diu que tot i que l'art s'ha de basar en la realitat, el que s'ha de descobrir és el gran contingent de poesia. És per això que no assumeix globalment l'estètica realista i naturalista i es converteix en un defensor de la teoria de la versemblança.

El 1882 s'edita la primera novel·la de Narcís Oller, La papallona, escrita a instàncies de J. Sardà. Malgrat que les intencions d'Oller eren fer una obra realista, només alguns dels seus elements s'hi poden considerar: el retrat detallat del marc urbà, la precisió temporal i l'anàlisi del comportament dels personatges. Ni el tema, ni el moralisme no són realistes.

El 1883 s'edita el segon recull de contes, Notes de color, que inclou peces inèdites i d'altres que ja havia donat a conèixer anteriorment. El 1884 obté un nou premi als Jocs Florals amb L'escanyapobres. L'any 1886, Oller i el seu cosí Yxart viatgen a París, on coneixeran els autors més representatius de la literatura francesa. El 1888 publica un llibre de narracions, De tots colors, i entre 1890 i 1891 publica els tres volums de La Febre d'Or. La dècada dels 90 és un període ple d'incertesa i desorientació per a Oller, amb la mort de Yxart i Joan Sardà. El 1897 publica Figura i paisatge, llibre de narracions que s'acosta al modernisme.