Realitat formal
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,83 KB
imperfectes de les idees o manifestacions materials concretes de les idees.
Ara en Descartes aquesta relació entre les idees i les coses es torna
Problemàtica, les idees es redueixen a continguts mentals.Classificació de les
IdeesPodem classificar-les en tres tipus diferents: Adventícies,són les idees que sembla que provenen de la nostra
Experiència externa. Factícies, Són
Idees que són produccions o invencions nostres, per combinació d’idees. Innates, que formin part de la mateixa
Naturalesa de la nostra ment. La teoria de la realitat
Objectiva de les idees com a pas previ per a la demostració de l’existència de
Déu.Descartes entre realitat objectiva (contingut representatiu de les idees, realitat
Conceptual i és la classe de realitat pròpia de les idees), realitat formal (realitat efectiva o en acte; és la classe de
Realitat pròpia dels objectes) i
Realitat eminent (més realitat que la formal i, en conseqüència, inclou a
Aquesta). Perquè una idea contingui
Una realitat i no una altra, ha d’haver-la rebut d’una causa e la qual hi hagi
Almenys tanta realitat formal, com realitat objectiva hi ha en tal idea.8. Demostració de
L’existència de Déu i de la seva veracitatArgument de la infinitudLa idea d’infinit es troba de manera innata en la ment. Un mateix no pot
Haver no pot haver estat la causa d’aquesta idea ja que, d’acord amb la teoria
De la realitat objectiva de les idees, un ésser imperfecte i finit com ell no
Pot ser la causa de la idea d’un ésser perfecte i infinit. Entre la causa i
L’efecte ha d’haver proporció: hi ha d’haver almenys tanta realitat en la causa
Com en l’efecte, ja que l’efecte treu la seva realitat de la seva causa. La
Idea d’infinit, per tant, només pot tenir com a causa un ésser que sigui
Perfecte i infinit, i aquest ésser només pot ser Déu.Argument de la causalitat
Aplicat al joEl poder que es necessita per crear a un ésser del no res ha d’incloure
Necessàriament totes aquelles perfeccions que atribueixo a Déu i jo no les tinc
Ja que quan m’analitzo a mi mateix em descobreixo com un ésser finit i
Imperfecte.Perquè un ésser o una substància pugui conservar la seva existència
Necessita d’una causa que actuï de manera constant i la conservi. Perquè una
Substància pugui conservar-se necessita el mateix poder i la mateixa acció que
Serien necessaris per crear-la.Déu no tan sols és el creador de la meva
Existència, sinó que és també qui actua constantment perquè jo continuï
Existint.Argument ontològicTinc en la ment, la idea d’un ésser summament perfecte, aquest ésser ha
D’existir necessàriament, ja que si no fos així no seria un ésser perfecte, per
Tant, Déu existeix.Eliminació de la hipòtesi
Del geni maligneDéu, és un ésser perfecte, és impossible que sigui un Déu enganyador o un
Geni maligne, ja que l’engany és una imperfecció.