Recursos estilisticos de merce rodoreda en la plaça del diamant

Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencíà i un autor, pels seus temes, absolutament representatiu de la postguerra.
Els eixos temàtics sobre els quals gira la seua poesia són:
-La quotidianitat. Es tracta d’un poeta de realitats pròpies i col·lectives. // -La mort. El fet que la seua vida estiguera marcada de manera directa per la mort va fer que aquest tema esdevinguera permanent. // -L’amor. Es traca d’un amor personal, eròtic, quotidià i explícit. //-Poesia de caire patriòtic. L’amor a la terra, a la llengua, a la història. // La llengua poètica d’Estellés es construeix a partir de tres bases: La llengua dels nostres clàssics, especialment, d’Ausiàs March; la literatura catalana del Segle XX i la llengua del carrer.
Les característiques i les aportacions més destacables del seu llenguatge poètic són:
1.-Ús d’un llenguatge acostat a la parla quotidiana. Aquest apropament és motivat per dues raons: facilitar l’acostament als lectors i ser fidel a les pròpies arrels. Cal destacar l’ús d’un registre col·loquial i, fins i tot, vulgar. També hi abunden les expressions i frases fetes. // 2.-Ús de comparacions d’influència ausiasmarquiana. // 3.-Ús d’una adjectivació característica: La utilització de la qualificació doble, anteposada i postposada al substantiu, que provoca un ritme lent. // 4.-Repetició de mots i sintagmes. Ús del polisíndeton o repetició exagerada de conjuncions de coordinació. // 5.- Les composicions mètriques són variades. 6.- Poema confessió. Empra sovint la 1ª persona. // 7.-El poema diàleg. El jo es desdobla en un jo i en un tu, un tu que és el desdoblament del poeta. // Sovint se sol encasellar l’obra d’Estellés dins del corrent poètic realista, però més que realista és un “poeta de realitats".

La producció literària de Mercè Rodoreda està profundament vinculada a la seua biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seua obra travessa un dels eixos de la literatura moderna occidental, ja que es fa contemporània a partir de l'experiència de la guerra i, molt en particular, de l'exili. // Les novel·les de Mercè Rodoreda són les grans novel·les de la literatura catalana moderna. Com va succeir amb tots els autors de la seua generació, la seua obra està marcada per la Guerra Civil espanyola. L'experiència de l'exili amplia els límits del Realisme literari per a compartir la memòria del món des del que ens parlen els seus llibres. // L’experiència de la guerra capgirà profundament la vida de la jove periodista que entre 1933 i 1934 feia periodisme polític, publicava interessants entrevistes a literats del moment i escrivia les primeres novel·les. Però la guerra representà per a ella l'inici del seu verdader jo narratiu. // Aparentment  "La plaça del Diamant", no té res a veure amb l'exili, perquè la protagonista, Colometa, forma part de la massa anònima que no es va exiliar. No obstant això, la novel·la va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d'aprenentatge literari que Mercè Rodoreda va fer pas a pas, ja que va haver de viure durant bona cosa d’anys, primer a diverses poblacions de França, treballant com a costurera, i després a Ginebra. // En els seus contes, i també en les seues últimes novel·les apareix un ventall extraordinari d'exiliats, soldats i gent desprotegida que parlen en terra de ningú. Rodoreda utilitza molt la primera persona, el monòleg i el monòleg interior en particular. // L'exili travessa tota l'obra rodorediana i li dóna sentit. Als anys cinquanta va  escriure la Plaça del Diamant: una opció literària que li va permetre usar l'exili com a territori de reconstrucció de la memòria narrativa. // A causa de l’exili, en el terreny personal, Mercè Rodoreda va emprar la llibertat d'alterar el concepte de la família i de maternitat. En el terreny creatiu, es va donar una gran llibertat creativa sense pensar en l'èxit