Referèndum de l'Estatut de Núria de 1931: Anàlisi i Context

Propaganda del Referèndum de l'Estatut de Núria

La imatge anterior és una fotografia de la propaganda del referèndum del 2 d'agost de 1931, extreta del llibre "Història gràfica de Catalunya" d'Edmon Vallès, publicat l'any 1977.

És una font no textual, secundària, de caire social i polític.

En la font anterior observem diversos cartells publicitaris per incitar la gent a votar al referèndum per a l'aprovació de l'Estatut, com "Catalunya, davant de l'Estatut, unànime: Sí" o "No votar l'Estatut equival a desentendre's de governar la pròpia terra".

Context històric: Segona República i l'Estatut

Aquesta font pertany al context temàtic de la Segona República Espanyola i la Catalunya autònoma (1931-1936), concretament fa referència a l'aprovació de l'Estatut i al bienni reformista (1931-1933).

El nou escenari de caire progressista, democràtic i liberal que va quedar després de la proclamació de la Segona República i l'aprovació de la Constitució va permetre a Catalunya gaudir d'un estatut d'autonomia i d'institucions d'autogovern, com la Generalitat de Catalunya.

La tasca primordial del govern de la Generalitat va ser elaborar un projecte d'estatut d'autonomia que definís les competències de Catalunya. Va ser l'Estatut de Núria, que contemplava el català com a llengua oficial, acceptava la federació dels països de parla catalana i establia les competències exclusives de la Generalitat. Va ser portat a referèndum el 2 d'agost de 1931 i aprovat pel 99% dels votants, que representava el 75% del cens. Es va votar per sufragi universal masculí.

Anàlisi dels missatges de la propaganda

En primer lloc, la pancarta on podem llegir "Per damunt dels partits i per damunt dels egos" ens indica que, tot i que la Generalitat estava governada per Esquerra Republicana de Catalunya, l'Estatut havia de ser elaborat i recolzat per totes les forces polítiques i tots els ciutadans. És per això que l'Estatut de Núria era un estatut ambiciós, acceptat per la majoria de forces polítiques catalanes.

En segon lloc, al cartell es pot llegir "Francesc", fent referència a Francesc Macià, ja que va ser elegit en les eleccions del 1931 i va ocupar el càrrec de president de la Generalitat. Fou el màxim responsable de l'elaboració de l'Estatut i la posterior presentació a les Corts de Madrid.

En tercer lloc, també podem llegir "No votar l'Estatut equival a desentendre's de governar la pròpia terra". Aquesta frase ens indica que l'Estatut tenia com a objectiu definir el marc constitucional de l'autonomia catalana i les competències que hauria d'assumir. La no aprovació de l'Estatut suposava que Catalunya no tingués competències d'autogovern.

El Catalanisme i els seus inicis

El catalanisme intenta convèncer el rei Alfons XII sobre el federalisme.

Pi i Margall es deixa de centrar en el republicanisme i comença a crear propostes econòmiques i polítiques que fa en un discurs per intentar recuperar el vot obrer i el dels pagesos.

L'any 1883, Pi i Margall proposa una nova constitució federalista al rei, però el rei denega la proposta. Pi i Margall, a més a més, fart del catalanisme, està en contra perquè pensen que han tornat a la República.

Apareix Josep Maria Vallès, que és polític del PRDF, on diu que vol més llibertat política.

Inici del Catalanisme Polític

El 1880 volen deixar clar que el catalanisme s'ha de ficar en política. Així que es va fer una unificació de les idees de Valentí Almirall, que és un antic militar del PRDF, abandona el partit de Pi i Margall i fa el primer congrés catalanista. S'adonen que la solució és lluitar des de les urnes. Finalment, va ser un fracàs perquè les idees de Pi i Margall i Josep Maria Vallès no es van unificar.

Dos anys després, el 1882, aconsegueixen crear un partit català, que es dirà Centre Català. Agafen les idees polítiques de Josep Maria Vallès i les millores socials de Pi i Margall.

Un any després, el 1883, es fa un segon congrés catalanista, amb l'objectiu d'intentar aconseguir millores en els partits dinàstics. Centre Català *vs.* partits dinàstics.

Dos anys després, el 1885, es crea el Memorial de Greuges, que és un document públic. Aquest document el fan arribar al rei. En el document posa: no centralisme, proteccionisme (al govern reformista de Sagasta hi havia el lliurecanvisme), i codi de dret civil català, poder expressar-te en un judici en català, i també que Catalunya tingui les seves pròpies lleis de conducta. Totes aquestes propostes s'aconsegueixen passats 3 anys.

Alfons XII mor de tuberculosi i aquest document mai no s'arribarà a elaborar.

Aparició del Catalanisme (1875-1901)

El 1886 s'intenta aplicar les bases del catalanisme de Valentí Almirall. Es publica *Lo Catalanisme*, Catalunya com a motor econòmic i tasca d'agitació cultural, però va ser un fracàs perquè era massa radical i hi havia una oposició a l'Exposició Universal de Barcelona en contra de la burgesia. El 1887, finalment, es dissol el Centre Català.

La Tradició Catalana segons Torras i Bages

Aquesta font és un fragment de l'obra "La Tradició Catalana. L'estudi del valor ètic i tradicional del regionalisme català", elaborat per Josep Torras i Bages, bisbe de Vic i figura clau del vigatanisme. Va ser elaborat a Barcelona, influenciat per la Il·lustració.

Aquesta font és textual, de caire polític i religiós, primària i contemporània als fets. Tracta sobre el poder que té la religió per aconseguir restaurar la fragmentació de la societat.

Context del Vigatanisme

Aquesta font pertany al regnat de la reina regent Maria Cristina, concretament a l'aparició de tendències catalanistes més conservadores, com el vigatanisme (1890), fruit d'una radicalització del moviment catalanista.

Pertany al període de la Lliga Regionalista, la seva primera victòria, i l'aparició de moviments catalanistes més conservadors del món rural, com la Unió Catalanista.

Idees principals de Torras i Bages

La primera idea que podem extreure d'aquesta font fa referència a "ell solament té el poder de crear i restaurar pobles". Això fa referència al fet que el vigatanisme defensa que l'única manera possible de solucionar la fragmentació entre la societat catalana i espanyola és mitjançant la cristianització i l'educació amb aquests valors a la població. A més a més, no hi havia tants problemes, de manera que estan disposats a recuperar les institucions catalanistes que tenien a la Corona d'Aragó.

En segon lloc, quan diu "mes aquest amor quedarà...". En aquesta afirmació, els luxes i els plaers es representen en el món obrer, els quals, com que no han rebut educació cristiana i són anticlericals, aboquen erròniament la seva vida als luxes i plaers en lloc de realitzar pràctiques cristianes. Així doncs, Torras i Bages considera que si l'obrer no s'evangelitza i troba el camí diví, serà possible desfragmentar la societat espanyola.