Reflex miotatic
Clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,51 KB
Factors lligats a l’estirament: S’ha comprovat que els augments de la força estan directament relacionats en l’aprofitament dels factors lligats a l’estirament muscular. APROFITAMENT DEL COMPONENT ELASTIC DEL TEIXITS MUSCULARS: per elasticitat s’entén la capacitat que tenen els cossos de recuperar la forma inicial un cop finalitzada l’aplicació de la força que els ha deformat. Pel que fa als músculs, podem observar un comportament elàstic que fa que, després de ser estirats, manifestin una tendència a recuperar-ne la longitud original, dit d’una altra manera, que les contraccions que són precedides d’un estirament (excèntriques) puguin ser més intenses i ràpides. Això és degut a que quan un múscul s’estira acumula energia potencial que en escorçar-se es transformarà en energia mecànica. APROFITAMENT DEL REFLEX MIOTATIC: el reflex miotàtic o d’estirament fa que el múscul que pateix un estirament brusc i sobtat respongui amb una contracció de les fibres musculars. Així, en determinades condicions de pre-estirament ràpid, la força produïda augmentarà ja que a la contracció voluntària se li sumarà la contracció pel reflex miotàtic.Factors principals i evolució que afecten a la força de nens i nenes: Augment de la massa muscular:
L’increment de la massa muscular pròpia del creixement influeix de manera decisiva en la millora de la força (cal tenir en compte la diferència entre creixement i maduració).A partir de la pubertat, les diferències de composició corporal, sobretot el predomini de massa muscular dels nois en relació a les noies s’haurà de tenir en consideració. Influè ncia de les hormones:La secreció de determinades hormones com la testosterona, fa augmentar els nivells de força, poc present en l’organisme dels infants i que la pubertat implica un augment de la seva secreció en els nois respecte a les noies.
Millora de la coordinació motriu: La maduració, junt amb l’aprenentatge en les etapes adolescents, tenen gran influència sobre la coordinació motriu. Per tant, la millora coordinativa associada a l’edat és un dels factors que expliquen l’evolució positiva d’aquesta capacitat. Efectivitat de les palanques:
La asincronia (desproporció de les palanques òssies) en el creixement fa que s’alteri la disposició de les palanques, de tal manera que l’efectivitat real d’aquestes disminueix així com el nivell de força que el subjecte és capaç de desenvolupar.
El canvi continu al que estan sotmeses les insercions musculars fa que tingui un grau de solidesa inferior que la persona adulta. És peraixò que molts autors es pronuncien en contra d’un desenvolupament excessiu d’aquesta capacitat en èpoques de creixement.
L’increment de la massa muscular pròpia del creixement influeix de manera decisiva en la millora de la força (cal tenir en compte la diferència entre creixement i maduració).A partir de la pubertat, les diferències de composició corporal, sobretot el predomini de massa muscular dels nois en relació a les noies s’haurà de tenir en consideració. Influè ncia de les hormones:La secreció de determinades hormones com la testosterona, fa augmentar els nivells de força, poc present en l’organisme dels infants i que la pubertat implica un augment de la seva secreció en els nois respecte a les noies.
Millora de la coordinació motriu: La maduració, junt amb l’aprenentatge en les etapes adolescents, tenen gran influència sobre la coordinació motriu. Per tant, la millora coordinativa associada a l’edat és un dels factors que expliquen l’evolució positiva d’aquesta capacitat. Efectivitat de les palanques:
La asincronia (desproporció de les palanques òssies) en el creixement fa que s’alteri la disposició de les palanques, de tal manera que l’efectivitat real d’aquestes disminueix així com el nivell de força que el subjecte és capaç de desenvolupar.
El canvi continu al que estan sotmeses les insercions musculars fa que tingui un grau de solidesa inferior que la persona adulta. És peraixò que molts autors es pronuncien en contra d’un desenvolupament excessiu d’aquesta capacitat en èpoques de creixement.