Reforç de conductes incompatibles

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,88 KB

Economia de fitxes Es tracta d’una tècnica específica per desenvolupar conductes incipients i També per disminuir conductes problema. Hi intervé el reforç positiu (les Fitxes que l’alumne guanyarà per les respostes desitjades) i l’extinció (les Fitxes que perdrà per tenir conductes no desitjades). La tècnica consisteix a Establir un sistema de reforç mitjançant la utilització d’unes petites fitxes Per premiar les conductes que es desitgen establir. Realitzant les conductes que es Determinen prèviament, els alumnes són recompensats amb fitxes que Posteriorment són intercanviades per una varietat d’activitats agradables, Premis... Per utilitzar correctament el sistema de fitxes, prèviament, i de Forma conjunta, professor i alumne fixaran clarament el valor de les fitxes o Punts que s’atorgui i les conductes que seran premiades. Aquestes conductes han De correspondre a aquelles conductes que el professor desitja implantar en L’alumne. Els privilegis utilitzats com a premi només es podran obtenir Mitjançant les fitxes i, si és necessari, les conductes indesitjades s’eliminen Utilitzant la tècnica de la pèrdua contingent de les mateixes. Els avantatges Són els següents: és un sistema independent de l’estat momentani de privació; Evita el problema de la sacietat; no interromp la conducta; i permet L’autocontrol (demora el reforçament) i l'establiment d'hàbits metacognitius (pensar sobre la pròpia acció).

 Reforçament de conductes incompatibles Es tracta d’un mètode Complementari de qualsevol intent d’eliminar una conducta problemàtica. Es basa En l’administració continuada de recompenses a aquelles conductes que són Incompatibles amb la que es vol suprimir i no aplicar cap tipus de conseqüència A la conducta que es vol eliminar (cal ignorar-la). L’augment de la conducta Alternativa incompatible comporta una disminució de la conducta indesitjada. Si Un estímul està sempre present quan es reforça una resposta (i absent quan no Es reforça), la conducta en qüestió apareix amb més probabilitat davant aquest Estímul que en qualsevol altra situació (encara que en un principi siguin Neutrals, com a conseqüència del fet d’estar presents sempre que una conducta És reforçada). Així doncs, alterant els antecedents que controlen les Condicions, podem eliminar la conducta. La conducta problema potser canviada associant Estímuls (antecedents) a recompenses no desitjades. Posem un exemple: si un Alumne xerra contínuament amb el company que té al costat, el mestre Generalment canvia aquest alumne de lloc. Canviat el lloc, el mestre canvia el Context estimular (en aquest cas “la proximitat”) en què es produeix la xerrada (que es vol evitar). El procediment de canvi d’estímuls té, malgrat tot, un Efecte curt a l’hora de reduir conductes no desitjades.

Pràctica positiva Aquesta tècnica consisteix a fer que l’alumne practiqui conductes físicament Incompatibles amb la conducta inapropiada durant períodes de temps determinats. Aquest procediment té efectes ràpids. Per exemple: en Joan cada dia entra a Classe i tanca la porta violentament, amb un cop considerable. És important que Utilitzem sempre una clau verbal prèvia, amb un to clar i ferm, que pugui Servir-nos posteriorment per tal d’utilitzar-la a mode de control, sense Necessitat de recórrer contínuament a la pràctica positiva.

 Sobrecorrecció Aquest procediment vols ser Una alternativa al càstig físic per reduir conductes alterades, agressives, Perjudicials i inapropiades en les persones amb problemes de desenvolupament. La tècnica és simple en la seva aplicació: es tracta que l’infant, després D’efectuar una conducta alterada, no tan sols hagi de reparar els elements Malmesos o romputs, sinó efectuar un treball complementari. Així doncs, el nin Haurà de corregir més components dels que va fer malbé. Per exemple, un jove Que deliberadament ha llançat un objecte a la classe pot quedar-se a l’hora del Pati, recollir l’objecte o objectes llançats, i a més a més agranar tota la Classe.

 Càstigs Els càstigs són les mesures que persegueixen extingir Conductes inadequades i/o reconduir actituds negatives mitjançant l’aplicació De conseqüències negatives i dissuasòries. Cal que sigui el darrer recurs a Utilitzar, ja que té efectes secundaris negatius: sovint encobreixen Momentàniament les conductes, més que fer-les desaparèixer; provoquen un Deteriorament de les relacions professor-alumne, carregant-les de ressentiment I agressivitat; o produeixen habituació en els alumnes, amb la qual cosa es Necessiten dosis cada vegada més elevades.

Entradas relacionadas: