Reforma i Crisi de l'Imperi Romà (Segles IV i V): Dioclecià i Constantí

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,76 KB

S. IV i V: Canvi en la Concepció de l'Estat

A partir de l'any 284 va tenir lloc un canvi en la concepció de l'estat. En conseqüència:

  • Primer moment (284-361): L'emperador va accentuar el seu poder absolut i va associar altres emperadors en el govern.
  • Segon moment (395-476): Es va dividir l'imperi en dues parts amb institucions, organigrama, administració i exèrcit ben diferenciats.
  • El pes cultural, socioeconòmic i polític es va centrar a la part oriental. Es va fundar la ciutat de Constantinoble.
  • Es va produir una decadència de la part occidental de l'imperi, mentre que la situació econòmica i política era més estable a l'Orient.
  • Es va accentuar la pressió dels pobles fronters a la part occidental, fins que finalment travessaren les fronteres i ocuparen territoris de l'imperi.
  • Es va produir una lluita ideològica entre cristianisme i paganisme, de la qual va guanyar el cristianisme.

El Dominant (284-361)

1. Dioclecià i la Tetrarquia

Dioclecià creà un nou sistema de govern anomenat Tetrarquia. Consistia en què l'emperador associés el seu poder a tres persones més:

  • “Augustus”: Gairebé les mateixes atribucions que l'emperador.
  • Dos “Caesares”: Actuaven com a subordinats.

Al cap de vint anys els Agustos tenien el compromís d'abdicar en els Cèsars, i aquests a la vegada de nomenar a dos nous Cèsars.

La Tetrarquia va permetre la descentralització de l'administració i assegurà una millor defensa de les fronteres, ja que cadascun dels tetrarques vivia en una ciutat diferent i s'ocupava de la defensa d'una zona de l'imperi.

Dioclecià també va distribuir el territori en més províncies i va augmentar el nombre de legions, amb la disminució de components de cada legió.

2. Constantí el Gran

Dioclecià i Maximà abdicaren a favor de Galeri i de Constanci Clor. Amb la mort d'aquest últim Constantí es va desfer de Licini i va restablir la unitat de govern imperial.

El seu magnat va ser important ja que va fundar la ciutat de Constantinoble, que esdevingué la segona capital de l'imperi. A més a més de posar fi a la persecució dels cristians i decretar la llibertat absoluta dels cultes.

3. Els Successors de Constantí

A la mort de Constantí el van succeir els seus tres fills barons i es van repartir l'imperi:

  • Constantí el Jove: Es va ocupar d'Hispania, Gal·lia i Britannia.
  • Constanci el Jove: De Tràcia i Orient.
  • Constant: Itàlia, Il·líria i Àfrica.

Entradas relacionadas: