Reformes i Oposició al Franquisme als Anys 60: Anàlisi Completa

El Franquisme als Anys 60: Reformes i Oposició

Durant els anys 60, els governs van buscar reformes per modernitzar el règim i camuflar el seu autoritarisme. Amb una creixent presència de tecnòcrates, es van centrar en el desenvolupament econòmic i la renovació política. Creien que la prosperitat i el benestar social compensarien la falta de llibertats democràtiques i consolidarien el franquisme.

Les Reformes Institucionals i Legislatives

El 1963 es va crear el Tribunal de Orden Público, passant delictes polítics a jurisdicció civil. El 1966, Manuel Fraga va promoure una Ley de Prensa e Imprenta que eliminava la censura prèvia i va permetre la publicació de revistes, diaris i llibres que fins aleshores haurien estat prohibits, però va crear un sistema de multes. El 1967 es va iniciar un Estat del benestar amb la Ley de Bases de la Seguridad Social (assegurances, vellesa i viduïtat). El 1967 es va promulgar la Ley Orgánica del Estado i la Ley de Representación Familiar, limitant el vot a caps de família afins al Movimiento. El 1969, amb la Ley de Sucesión, Franco va designar Joan Carles de Borbó com a successor.

Tensions entre Immobilistes i Aperturistes

Les reformes dels anys 60 van augmentar les discrepàncies dins del règim franquista. Algunes lleis, com la Ley de Bases de la Seguridad Social, van provocar grans discrepàncies i van ser bloquejades. La Ley de Prensa de Fraga va ser criticada per ser massa permissiva. El 1969, l’escàndol Matesa va provocar una crisi governamental i va culminar amb la formació d’un govern monocolor. Carrero Blanco, vicepresident del govern, va modificar la Ley de Prensa i va ordenar la repressió de qualsevol oposició.

Crisi i Renovació de l’Església

El Concili Vaticà II va posar en evidència que l’Església catòlica espanyola s’havia de distanciar del règim franquista i retirar el suport incondicional que li havia atorgat des del 1939. Per impulsar aquesta nova orientació, la Santa Seu va renovar la jerarquia eclesiàstica i va posar al capdavant de la Conferència Episcopal el cardenal Vicent Enrique i Tarancón, un dirigent manifest del sector conciliar i reformista que va prendre una posició clara a favor de les llibertats, cosa que va provocar la irritació del mateix govern.

Nacionalisme Basc i la Creació d’ETA

Al País Basc, el PNB era un referent i inspirava el govern basc a l’exili. ETA, una organització revolucionària i nacional radical, va aparèixer el 1959. Es va dividir en un sector més socialista i revolucionari i un altre partidari de la lluita armada. A partir del 1968, aquest últim va cometre els primers atemptats mortals.

El Nou Moviment Obrer

La protesta dels treballadors va ser la principal manifestació d’oposició al règim franquista. Entre 1960 i 1975, els conflictes laborals es van multiplicar. Destaca la creació de Comissions Obreres (CC OO) el 1964, una organització clandestina que impulsava la lluita laboral i política.

Protestes Estudiantils i Ciutadanes

La incorporació a la universitat de joves nascuts després de la Guerra Civil va fer de la protesta estudiantil un front de conflictivitat. A partir del 1968, el moviment estudiantil es va radicalitzar i va convertir les universitats en centres de contestació i rebel·lia permanents. També va ser significatiu el sorgiment de nous moviments socials a favor de les llibertats i de la democràcia, com ara Justícia i Pau. Les associacions de veïns van prendre un activisme notable a partir de la demanda de millors condicions de vida per a uns barris desatesos per l’administració.