Reformisme Social a Espanya: Fracàs i Condicions Obreres
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,57 KB
La conflictivitat social durant la Restauració
La conflictivitat social va quedar soterrada per la forta repressió dels primers anys de la Restauració. El procés revolucionari burgès i democratitzador del Sexenni va veure's tallat amb el cop d'Estat del general. Això va suposar una regressió respecte a l'anterior etapa. A més, el 1876, l'AIT va desaparèixer a Filadèlfia.
Presa de consciència de la qüestió social
Cap a la dècada de 1880, la duresa de les condicions de vida i treball dels obrers, així com la creixent pressió sindical, van fer que alguns sectors del liberalisme restauracionista anessin prenent consciència de la conveniència de racionalitzar les relacions de treball. Per evitar la revolta social, calia una acció compensatòria que reglamentés les relacions econòmiques i laborals.
Primers intents de regulació laboral
El 1878 van ser aprovades les primeres lleis reguladores dels treballs. L'intent del règim de practicar una política reformista va tenir un èxit nul i uns resultats totalment inapreciables.
La Comissió de Reformes Socials (1883)
El 1883 es va crear la Comissió de Reformes Socials, un òrgan governamental que tenia la finalitat d'informar sobre la condició obrera i promoure el reformisme social, però va funcionar amb uns objectius i uns mitjans molt limitats. Tenia un caràcter merament informatiu i això la va portar al fracàs. Només va ser ben acollida per les Tres Classes de Vapor.
Precarietat de la vida obrera
Les condicions de vida obrera eren tan precàries que en molts casos es trobaven al límit de la pobresa i era relativament fàcil traspassar-lo.
El paper de les societats de socors mutus
Les societats de socors mutus només podien donar cobertura durant uns mesos a aquells treballadors que no rebien el salari per malaltia. Les societats obreres tenien el seu principal objectiu en el socors mutu.
El Congrés Sociològic Nacional (1883)
En el Congrés Sociològic Nacional, celebrat el 1883 a València, van participar representants de tot el món laboral. El seu objectiu era millorar les condicions de vida i treball mitjançant el reformisme governamental. El congrés va fracassar.
Fracàs del reformisme governamental
D'aquesta manera, el reformisme governamental va resultar un fracàs, fonamentalment per la no aplicació pràctica de les lleis reguladores del treball. La major part de les lleis reguladores de les condicions de treball a Espanya no van ser aprovades fins al segle XX.