El règim de Primo de Rivera: del cop d'Estat al Directori civil

La dictadura de Primo de Rivera

L'any setembre de 1923, Primo de Rivera va fer un cop d'Estat a Barcelona i el rei Alfons XIII li va encarregar la formació d'un nou govern format per militars, acceptant així el pronunciament. El cop d'Estat, ben rebut per les classes conservadores, es va justificar amb el perill de la revolució social i el desprestigi causat pel desastre del 98 (DOC1), que no es podia resoldre. Primo de Rivera presentava com a solució acabar amb aquests perills (DOC1) i amb la vella política, netejant el país de caciques i posant fi a la bandolerisme polític (DOC1). Primo de Rivera també va mostrar la seva voluntat de posar fi a les amenaces contra la unitat nacional.

D'altra banda, el desastre d'Annual també va ser decisiu per fer el cop d'Estat, ja que els fracassos en les campanyes del Marroc van provocar un desgast dels governs de la Restauració. A més, l'interès que l'expedient Picasso, l'informe on es buscaven responsabilitats sobre el succeït a Annual, no arribés a les Corts també va condicionar la decisió de Primo de Rivera i d'Alfons XIII.

El Directori militar

La primera etapa de la dictadura de Primo de Rivera va ser un Directori militar, amb les primeres mesures: suspensió del règim constitucional, dissolució de les cambres legislatives, cessament de les autoritats civils i prohibició de les activitats dels partits i els sindicats. Alhora, es va dur a terme una militarització de l'ordre públic i una repressió brutal contra els comunistes i els cenetistes. Per aconseguir una base social, el règim va formar un partit governamental, la Unió Patriòtica. Amb l'objectiu d'acabar amb el caciquisme, es van aprovar l'Estatut Municipal i l'Estatut Provincial.

En aquesta etapa, Primo de Rivera es va encarregar de les campanyes del Marroc i va buscar la col·laboració militar amb França, fruit del desembarcament d'Alhucemes, el primer assalt anfibi de la història, que permetria el domini real del Protectorat.

El Directori civil

Després de la pacificació del Marroc i el restabliment de l'ordre públic, el Directori militar va donar pas a un Directori civil, igualment presidit per Primo de Rivera, amb civils associats a la Unió Patriòtica (DOC2). Els seus objectius eren assentar les bases d'un nou règim polític amb la defensa de governs forts, la participació dels sectors socials i la creació d'una Assemblea Nacional.

Una preocupació important del Directori civil va ser el desenvolupament econòmic com a part fonamental de la regeneració espanyola. El desenvolupament econòmic es va basar en una política d'intervencionisme estatal (DOC3), dins del marc del capitalisme (DOC3), i mitjançant un fort proteccionisme econòmic (DOC3). Són mostres de l'intervencionisme estatal en l'economia l'impuls d'obres públiques i l'aprovació de monopolis com CAMPSA. D'altra banda, el proteccionisme estatal es va materialitzar en el Decret de Protecció de la Indústria Nacional, que preveia la concessió de subvencions a les indústries nacionals que no fossin capaces de competir amb les estrangeres.

La política econòmica intervencionista va generar un gran augment del dèficit pressupostari. Tot i això, aprofitant la conjuntura internacional i gràcies a la pau social a l'interior, Espanya va gaudir d'una bona situació econòmica. Ara bé, aquest desenvolupament econòmic (DOC4) va ser carregat per una reforma fiscal poc progressiva i per la política d'autarquia (DOC3), derivada del fort proteccionisme.

En la política social, durant el Directori es va aprovar el Codi de Treball, que va ser un dels més avançats de tot Europa fins aquell moment.

La crisi del règim

Al llarg de 1929, les dificultats per al Directori civil van augmentar, en gran part per la fi del període de tranquil·litat econòmica internacional amb el crac del 29. La impopularitat de Primo de Rivera creixia i els sectors conservadors estaven descontents amb el règim.