El Règim de la Restauració Espanyola
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,39 KB
El Règim de la Restauració (1874-1923)
El 29 de desembre de 1874, el general Martínez Campos va fer un pronunciament a Sagunt i va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel II. S'acabava així el Sexenni Democràtic i s'iniciava la Restauració, una etapa que es va acabar el 1923 amb el cop d'estat de Miguel Primo de Rivera.
Les bases del sistema polític de la Restauració van ser:
- La Constitució de 1876
- El torn de partits en el poder
- El caciquisme
La Constitució de 1876 i el Torn de Partits
La forma de govern de la Restauració era regulada per la Constitució de 1876. Aquesta constitució establí la monarquia constitucional i un parlament triat, des del 1890, per sufragi universal masculí. L'estat d'excepció deixava sense efectes les llibertats i els drets constitucionals, i les trampes electorals feien que la democràcia fos més aparent que no pas real.
Les eleccions van permetre l'alternança en el poder del Partit Liberal i del Partit Conservador, liderats per Práxedes Mateo Sagasta i per Antonio Cánovas del Castillo, respectivament. A començaments del segle XX, els dos partits van tenir nous dirigents.
Tupinades Electorals i Caciquisme
Les eleccions eren manipulades pel govern i pels cacics. Entre les trampes més habituals hi havia la manipulació del cens electoral, en el qual figuraven noms d'electors inventats i també de difunts.
Cacic: era un personatge ric que, gràcies a la seva influència, controlava un districte electoral. Molta gent depenia del cacic per poder treballar, ja que ell podia donar feina o impedir obtenir-ne.
Moviment Obrer: Marxisme (PSOE, UGT)
L'any 1879, Pablo Iglesias va fundar clandestinament a Madrid el PSOE, el qual es definia com un partit d'ideologia marxista. Uns anys més tard, el 1888, el PSOE impulsà la fundació a Barcelona de la Unió General de Treballadors (UGT), sindicat vinculat al partit socialista.
Moviment Obrer: Anarquisme
L'anarquisme va ser la ideologia obrera que va tenir més influència entre els treballadors catalans. Aquest corrent també era molt fort a Andalusia, on rebia el suport dels jornalers agrícoles.