Els quatre registres lingüístics

Registres col·loquial

És propi de les situacions quotidianes, és un registre universal que tenen totes les llengües. El mode és l’oral espontani, però a vegades poden haver textos escrits amb un registre literari però que volen imitar el registre col·loquial, elaborem el text oral al mateix temps de parlar. El tenor funcional moltes vegades reforça el contacte social. El tenor personal és informal, la relació entre les persones sol tindre una certa familiaritat. Allò que caracteritza el registre col·loquial és el lèxic i la sintaxi descurada: lo neutre, interjeccions, fórmules i disfemismes, refranys, fraseologia....

Registre literari

És el propi de la literatura de creació. No es tracta d’un registre únic sinó d’un complex de registres que tenen el tenor funcional estètic. A voltes la literatura intenta imitar el col·loquial (teatre a base de diàleg, o no), sinó de segon grau per molt que estiga ben aconseguit. Esta literatura formal no tendeix a arreplegar formes col·loquials, com a normal general.

Registres cientificotècnics

És un conjunt de característiques especifiques de textos científics i tècnics. Usa el mode escrit o oral no espontani, un tenor personal formal amb un objectiu informatiu. Usa uns termes especialitzats. Els temems científics han de ser unívocs que a cada terme li corresponga un significat. Una altra característica és la universalitat i que aquestos termes siguen vàlids per a totes les llengües, per exemple ‘fonema’. Hi ha alguns llenguatges especialitzats que usen símbols matemàtics o químics, és un llenguatge objectiu i impersonal, no té elements de modalització que si que tindrà en canvi el registre col·loquial. El registre literari, segons el gènere que siga podria acostar-se més al col·loquial o al tècnic.

Registres formals neutres

En alguns llibres aquest registre correspon a l’estàndard però si considerem l’estàndard com una varietat més, usarem la denominació ‘registre formal neutre’. El tipus de llengua propi de la comunicació pública generalitzada adreçada a la gran massa de la població i que està produïda amb una finalitat unitària: pensem en els mitjans de comunicació, fer propaganda política per exemple. Un llibre d’instruccions està escrit en aquest registre. Poden usar el mode escrit o oral. Són també impersonals ja que no abunden les marques de personalització. La varietat estàndard està feta per a usar-se en aquest tipus de registres.