Regnat d'Isabel II: Dècada Moderada, Bienni Progressista i Segona Dècada Liberal Conservadora

La Dècada Moderada (1844-1854)

Ramón M. Narváez va posar fi a la regència d’Espartero. Isabel, proclamada major d’edat, va assumir el tron d’Espanya (1843). Amb el suport dels burgesos, el partit moderat va governar 10 anys amb mà dura. El sistema legislatiu era bicameral (senat i diputats). Només tenien dret a vot i a ser elegides les persones que tenien propietats o eren distingides per la seva professió (advocats, magistrats, etc.). La creació de la Guàrdia Civil (1844) assegurava el dret a la propietat dels terratinents a les zones rurals. El 1854, les classes populars van donar suport a un aixecament liberal progressista perquè hi havia un ambient de corrupció i autoritarisme per part d’aquest govern i de Narváez.

El Bienni Progressista (1854-1856)

L’instigador va ser el general Leopoldo O’Donnell, líder del partit liberal. El moviment no pretenia destronar Isabel II, enemiga declarada del constitucionalisme, sinó forçar-la a admetre les reformes democràtiques interrompudes el 1844. Arran d’això, va iniciar un període de 2 anys que rebia aquest nom. Isabel II va demanar a Espartero que formés un govern (expulsió dels jesuïtes, prohibició de processons i manifestacions catòliques). Espartero va fer la 2a desamortització (1855), “embargament dels béns comunals dels municipis”, amb això es va poder conrear on abans no es podia. El Bienni va coincidir amb un moment dolç de l’economia espanyola, la raó va ser la guerra de Crimea (1853-1856) on Turquia, França i Gran Bretanya van lluitar amb l’imperi rus.

La Segona Dècada Liberal Conservadora (1856-1868)

El final del Bienni Progressista fou degut a la reacció dels liberals moderats i a les pressions dels sectors eclesiàstics i de la corona. Narváez va ser situat de nou al capdavant del govern, i es va iniciar un llarg temps on van predominar els terratinents, els militars conservadors i l’Església. A partir d’aquell moment, els progressistes van quedar marginats del govern. Van parar la desamortització (1855), el reconeixement de l’església, etc. El període de més prosperitat durant aquesta etapa va coincidir amb el govern del general O’Donnell (1858-1863), conegut com a govern llarg. La política exterior imitava les grans potències: van enviar tropes a la Cotxinxina (Vietnam) per defensar els missioners espanyols. Es va ocupar militarment Santo Domingo, que després es va perdre. Es va enviar a Mèxic un exèrcit comandat pel general Prim, que va ocupar la ciutat de San Juan de Ulúa i va assolir fama de diplomàtic en decidir la retirada espanyola de Mèxic (1862).