El Regne Visigot a Hispania: Unificació i Llegat

Els visigots a Hispania

Els visigots eren un poble germànic romanitzat que vivia dins les fronteres de l'Imperi. Van arribar a Hispania amb l'objectiu d'expulsar els pobles invasors. Van expulsar els vàndals (que fundarien un regne al nord d'Àfrica i conqueririen les Illes Balears) i van aniquilar els alans, mentre que els sueus van fundar un regne a Galícia que va subsistir un segle. L'entrada dels visigots a Hispania es va produir l'any 414 amb el seu rei Ataülf. Després de l'expulsió d'aquells pobles, els visigots es van quedar a Hispania i van fundar el Regne Visigot.

Unitat lingüística

Els hispanoromans parlaven llatí, mentre que els visigots parlaven la llengua goda. De manera progressiva, els visigots van abandonar la seva llengua per adoptar el llatí per tres motius:

• Qüestió numèrica: la majoria de la població parlava llatí.
• Llengua culta i escrita: el llatí era l'opció per a la lectura i l'escriptura.
• Llengua franca: era la llengua utilitzada per a la comunicació general.

Unitat social

Antigament, els matrimonis mixtos estaven prohibits sota pena de mort. El rei Leovigild va aixecar aquesta prohibició, permetent finalment els matrimonis entre visigots i hispanoromans.

Unitat religiosa

Els hispanoromans eren cristians, mentre que els visigots eren arrians. L'arrianisme era una desviació del dogma oficial cristià, condemnat com a heretgia en el Primer Concili de Nicea l'any 325, ja que negava la divinitat de Jesucrist i, per tant, el misteri de la Santíssima Trinitat (el Pare, el Fill i l'Esperit Sant comparteixen la mateixa substància divina). Per als arrians, Jesucrist era només un profeta.

Hermenegild, fill del rei Leovigild, es va convertir al cristianisme i es va aixecar en armes contra el seu pare en una guerra civil. Leovigild i els arrians van ser els vencedors i Hermenegild va ser executat. A la mort de Leovigild, el va succeir el seu fill Recared, que en el III Concili de Toledo de l'any 589 es va convertir al cristianisme, seguit per tot el poble visigot. Així es va produir la unificació religiosa.

Unitat jurídica

Originalment, visigots i hispanoromans tenien lleis diferents. Les lleis dels visigots estaven contingudes en el Codi d'Euric, mentre que les dels hispanoromans es trobaven en el Breviari d'Alaric II. L'any 654, en el VIII Concili de Toledo, el rei Recesvint va promulgar un codi de lleis únic per a tot el territori: el Liber Iudiciorum.