Reixament econòmic i cicles econòmics: conceptes i mesures

Reixament econòmic

REIXAMENT ECONÒMIC: És l'augment de la producció en un cert temps. Per assolir-lo s'han d'incrementar la quantitat de béns i serveis (com més gran, millor benestar de la societat). Gràcies a aquest creixement augmenta el treball (+ feina). Satisfà les necessitats bàsiques. Millora la qualitat de vida.

PIB (Producte Interior Brut)

PIB (producte interior brut): Indicador que mesura la producció. Podem analitzar les variacions de la producció total. És el valor de béns i serveis pels residents d'un territori. Com més alt sigui, més béns i serveis, més quantitat de necessitats satisfetes (generat pels qui viuen al país).

Cicles econòmics

CICLE ECONÒMIC: Cal que hi hagi creixement econòmic, però la producció no creix de manera constant. Creix a llarg termini, a curt termini es produeixen fluctuacions anomenades cicles:

Crisi econòmica

Reducció d'inversió (les persones consumeixen menys, les vendes baixen), reducció de producció (deixen de crear béns i serveis), reducció de treball = atur. Fons: conseqüències de la disminució de vendes. L'atur provocat per l'escassa oferta de treball és màxim. Els preus han baixat, però el consum també està a mínims.

Expansió

Les empreses han sobreviscut en els cicles anteriors, la seva inversió x reemplaçar les màquines i instal·lacions envellides. Salaris, lloguers i interessos s'han reduït, alguns negocis comencen a ser rendibles. Els preus deixen de baixar i els beneficis empresarials comencen a aparèixer.

Apogeu

La demanda de béns i serveis augmenta i els preus s'eleven. L'atur es redueix. Les empreses obtenen beneficis i creuen que els mantindran, estan disposades a pagar més per determinats actius; els salaris augmenten.

Per què hi ha cicles econòmics? No hi ha una única resposta. 1) Alteracions en la producció: problemes meteorològics que afecten a l'energia. Menys hores de llum poden provocar menys quantitat d'energia. Esgotament d'una innovació tecnològica. Augment dels costos. 2) Canvis en la demanda: les empreses creuen que no vendran el producte.

Atur

Conjunt de persones que poden i volen treballar, però no aconsegueixen feina. Atur estacional: típic de les activitats en què no es treballa en determinades èpoques de l'any. Exemple: camp, turisme. Atur friccional: desocupats que acaben de deixar la feina i busquen una altra en el curt termini. Atur estructural: atur de llarga durada. És gent amb estudis, poc qualificada. És l'atur més complex en l'economia, molta població amb aquest atur = crisi per falta d'ingressos. Exemple: treballadors espanyols de la siderúrgica. Problema actual: atur cíclic, es produeix en èpoques de crisi. Quan l'economia creix, aquest desapareix.

La resposta de crear llocs de treball = estat (subvenció d'empreses perquè creïn llocs. Crear empreses = llocs de treball).

Sistemes de comptabilització

Registre d'atur: es comptabilitzen com a aturades totes les persones que es registren com a tals. Espe = SEPE (registra les persones que treballen i les que no). Enquesta de població: realitzada per l'INE = Institut Nacional d'Estadística. Es realitza cada 3 mesos. Població activa (PA): persones majors de 16 en condicions i disposades a treballar, ho facin o no. Població ocupada (PO): persones actives que estan treballant i reben un salari per la feina. Població desocupada (PP): persones actives que poden treballar i busquen. Població inactiva: mayores de 16 que ni treballen ni busquen feina. Mestresses de casa, jubilats i pensionistes.

Mesures contra l'atur

L'atur porta associats costos: econòmics (una economia amb taxes d'atur altes produeix menys, es redueixen els ingressos de les famílies, augmenten les despeses del sector públic, es redueix la recaptació d'impostos), socials (a més gent aturada = més depressió i estrès, augment de la delinqüència, augment de la immigració buscant una millor vida), polítics (el partit polític que està al poder perd suport i pateix derrotes electorals). S'han de realitzar una sèrie de polítiques per lluitar contra l'atur.

Govern pren mesures: polítiques contra l'atur estacional: foment d'activitats complementàries (venedor de gelats, estiu = gelats, hivern = castanyes), mobilitat dels treballadors a altres zones geogràfiques. Polítiques contra l'atur friccional: millora de les agències de col·locació, disseny de models de contracte (basats en pràctiques), reducció de col·laboracions a càrrec de l'empresa per treballadors sense experiència, establir mecanismes d'informació de llocs vacants. Polítiques contra l'atur estructural: millorar la qualitat per tal de reduir el temps d'espera, incentius econòmics a les empreses perquè contractin aturats. Polítiques contra l'atur cíclic: es produeix quan una economia està en crisi. Les empreses proposen mesures: flexibilitat (deixar que els treballadors i empreses es posin d'acord en termes i condicions de contracte), fomentar la compra de béns i serveis per part de l'estat: el consum públic augmenta la reducció d'impostos, finançament de les exportacions. Reduir el nombre de persones que busquen feina. Incrementar el nombre de llocs de vacants.