Relació entre creixement econòmic i democràcia: teories i conseqüències

- Przeworski: afirma que el creixement econòmic promou la supervivència de les democràcies, però no afecta la probabilitat que un país esdevingui una democràcia. Crea un model que inclou individus que prenen decisions d'acord amb les seves preferències, que estan determinades per la seva informació.

- Przeworski: creen un model que preveu que la democràcia rica sobreviurà més temps que la pobra i que el procés pel qual les dictadures esdevenen democràcies sigui desconegut.

- Boix: però cap sistema electoral no augmenta, tot sol, el nivell de fragmentació.

- Les conseqüències dels sistemes (o lleis) estan condicionades pels patrons de conflicte polític, la divisió estructural existent a cada país, per altres institucions que regulen l'activitat política i el capital de cada país.

- Elements del sistema electoral afecten al sistema de partits: número de partits que competeixen electoralment y número de partits que poden tenir representació.

A) Efecte Mecànic: regles electorals limiten els escons que els partits poden obtenir en la distribució de vots. B) Efecte Estratègic: les regles electorals determinen les estratègies dels partits i dels votants que anticipen l'efecte mecànic.

- Almond y Verba: inclouen el contacte amb els polítics, l'actuació en campanyes com accions que influeixen en el procés de presa d'una decisió política.

- A. Hirschman: davant d'una situació de descontentament, les persones tenen 2 opcions (a) sortida com deixar de votar i (b) veu com protestar.

- Abstenció: Factors socioeconòmics fan que l'individu estigui ben integrat en el sistema social (feina, família), Factors cívics com l'educació o la religiositat poden permetre que l'individu s'adoni que participar és un deure cívic, Factor de procés ser membre d'organitzacions acosta l'individu al procés polític i reforça l'interès.

- Gallego: Quan els pobres voten, els estats de benestar són més generosos.

- Lipset i Rokkan: no és tan important quin partit es vota com quins partits existeixen, no es tracta de saber què vota cada individu sinó quin és el catàleg de partits que se'ls presenta.

- Alineament: és la mesura en què hi hagi compenetració entre un grup social determinat i un partit que té com a base aquest grup social.

- Clivella: divisió de la societat en 2 bàndols oposats que està determinada per la posició dels individus en l'estructura social i que, com és profundament sentida pels individus, acaba configurant alineaments entre els bàndols de la societat i els partits.