Renaixença

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,62 KB

 
2.5 ETAPES DE LA RENAIXENÇA VALENCIANA.
•INICIS(1830-59).Alguns escriptors comencen a utilitzar la nostra llengua en diveros poemes:peyrolon,escoriguela,villaroya, etc. Lentament van entrar les novetats literaries europees,sobretot des romantics,difoses per un grup d'intel·lectuals liberals, entre els quals destaca l'historiador Vicent boix,autor de la Historia del Regne de valencia, i de novel·les historiques medievals que, malgrat estar escrites en castella, van contribuir al naixement del sentiment renaixentista.
•CONSOLIDACIÓ(1859-78):
La primera data correspon al moment on es van restaurar els Jocs Florals al paranimf de la Universitat de Valencia.La iniciativa va sorgir del malorquí Marià Aguiló, que troba resso en els valencians Teodor Llorente i Vicent Wenceslau Querol, guardonats per segle poemes. Aquests jocs florals eren certamens de poesia bilingue que volien imitar la Festa de la Gaia ciencia.La tematica responia a la trilogia Patria,Fe i Amor, que corresponia amb els tres premis que s'otorgaven: L'Englatina,la viola d'or i la flor natural.El tipus de literatura corresponia amb una lirica nostalgica,paisatgista i desenganxada de la realitat.
•PLENITUD(1878-1909): Major implicacio amb el moviment i es protagonitzada per un grup d'escriptors progressistes preocupats per consolidar la Reinaixença.Funden "lo Rat Penat" a carrec de constantí Llombart.Aquesta associaciió es definia com"Societat d'amadors de les glories de Valencia i de son antic Regne".Celebracio de conferencies de temes valencians,recitals poeetics,funcions de teatre i sobretot la celebracio anual dels jocs florals.
2.6GRUPS D'ESCRIPTORS.
•MODERATS I CULTES:
D'idees conservadores i formacio universitaria,utilitzen el castella,excepte quan escriuen poesia.Utilitzen una llengua arcaïtzant i elitista.Dirigits per Teodor llorente.Visió idealitzada del nostres passat historic com a poble.W.Querol es caracteritzava per una apertura exterior:tenia molts vincles amb Barcelona

•LIBERALS I POPULISTES:Anomenats poetes d'espardenya.Encapçalats per Constantí Llombard i representats en teatre per Eduard Escalante eren autodidactes,pertanyen a la clase mitjana i segueixen unes idees mes progresistes.Defensaven un registre linguistic col·loquial i sovint vulgar,gran influencia del castella a nivell lexic i grafic.Eren desconeguts fora de valencia.Publicaben en els periodics i les revistes del moment.Les obres solen ser satiriques,societat diglossica i castellanitzada i apareixen en les publicacions coom el tabalet,el mole,el bou i la donsayna.
2.8. BALANÇ DE LA REINAIXENÇA VALENCIANA.
•Linguistic: Diglosia urbana, divorci entre puistes i populistes,escas interes pels estudis gramaticals.
•Ideologies:eliminacio de la problematica social,visio conservadora del mon i de la cultura que impedia qualsevol intent d'innovacio.
•Literari:narrativa practicament inexistent,anquilositat de l'estetica llorentina,exaltacio i refugi del passat.
•Social: La renaixença valenciana fou un moviment intel·lectual elitista que no arriba al poble.
TEODOR LLORENTE
1.OBRA:
Versos de juventud; les traduccions d'autors romantics europeus al castella i la seua preduccio en valencia.
El conciliador, les primeres manifestacions liriques en la nostra llengua.Hi destaquen poemes com"A mon llibre", que arreplega les dues grans passacions de l'autor;literatura i patria.L'unic sonet que va escriuere en valencia,una evocacio historica amb imatges de la mar mediterrania i les seues arrels hel·leniques i llatines:"En la montanya",on es manifesta un gran intens lirisme,el particular entretenimen llorenti.El seu poema mes conegut es "la barraca" que mostra una humanitzacio del camp i dels llauradors amb els quals combrega l'autor. Dins dels poemes de circustancia destaquen dos premiats als jocs florals "Cartes de soldat" i"Pro patria"demostrar la idoneitat de la llengua del poble.

Entradas relacionadas: