La Renaixença i el Realisme: Literatura Catalana del S. XIX
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
con un tamaño de 4,38 KB
La Renaixença
La Renaixença és un moviment cultural del segle XIX que té com a objectiu recuperar el català com a llengua literària després de la seva decadència. Apareix en un context de Romanticisme europeu, creixement de la burgesia i situació de diglòssia (castellà com a llengua culta i català com a llengua oral).
Els seus objectius principals són:
- Donar prestigi al català.
- Crear literatura culta.
- Recuperar la identitat catalana.
- Inspirar-se en el passat medieval.
- Unificar la llengua.
El fet més important és la restauració dels Jocs Florals l’any 1859, que impulsen la literatura en català.
El Romanticisme
El Romanticisme és un moviment europeu que dona més importància al sentiment, la imaginació i la llibertat que a la raó. Es caracteritza per la subjectivitat, l’individualisme, el nacionalisme, la natura com a reflex de les emocions i la nostàlgia del passat medieval. Tracta temes com l’amor, la mort, el destí i la llibertat, amb un estil expressiu i exagerat.
El Romanticisme català té un fort caràcter nacionalista i intenta recuperar la literatura en català, però al principi té el problema que no hi havia tradició literària recent i moltes obres es feien en castellà. La poesia és el gènere principal i tracta sobretot la pàtria, la religió i l’amor.
Jacint Verdaguer
Jacint Verdaguer és l’autor més important del segle XIX en català i la figura clau de la Renaixença. Va néixer el 1845 a Folgueroles, es va fer sacerdot el 1870 i va tenir problemes de salut que el van portar a viatjar. El 1877 va guanyar els Jocs Florals amb L’Atlàntida, cosa que el va fer molt conegut. Més endavant va viure una crisi religiosa important, amb conflictes amb l’Església i un període d’aïllament. Finalment, va tornar a Barcelona i va morir el 1902.
Els seus temes principals són la natura, la religió, l’amor i la pàtria. Les seves obres més importants són:
- L’Atlàntida (1877): barreja mitologia i història.
- Canigó (1885): tracta la identitat catalana.
És una figura fonamental perquè renova la llengua literària i es pot comparar amb Ramon Llull.
Teatre romàntic i Àngel Guimerà
El teatre del segle XIX creix molt i s’adreça tant a la burgesia com al públic popular. Hi ha formes com el sainet, que és breu i humorístic, i el teatre privat de sala i alcova. Frederic Soler (Pitarra) és important perquè introdueix llenguatge popular i modernitza el teatre.
Àngel Guimerà és el millor dramaturg català del segle XIX. Va néixer el 1845 a Tenerife, es va traslladar a Catalunya de petit i va començar escrivint en castellà, però després ho va fer en català. Va tenir molt èxit i va participar en el moviment de la Renaixença. Va morir el 1924.
Les seves obres tracten temes com l’amor impossible, els conflictes socials i la identitat. Les més importants són Mar i cel (1888), Terra baixa (1896) i Maria Rosa (1894).
El Realisme
El Realisme és un moviment de la segona meitat del segle XIX que vol representar la realitat de manera objectiva. Neix a França i se centra sobretot en la novel·la. Es caracteritza per la descripció detallada, els personatges quotidians, l’anàlisi psicològica i la crítica social. Tracta temes com la societat, els diners, el treball i la vida urbana.
Dins del Realisme hi ha:
- Naturalisme: defensa que les persones estan condicionades per la genètica i el medi.
- Verisme: mostra la realitat de manera més dura.
Narcís Oller
Narcís Oller és el creador de la novel·la catalana moderna i el principal representant del Realisme a Catalunya. Va néixer el 1846, va estudiar dret i primer escrivia en castellà, però després va passar al català influït per la Renaixença. Va morir el 1930.
Les seves obres més importants són La papallona (1882), L’Escanyapobres (1884), La febre d’or (1890-92) i La bogeria (1898). Tracta temes com la burgesia, els diners i els problemes socials, amb una visió realista de la societat.