La Renaixença: El ressorgiment de la cultura catalana

La Renaixença: Context i definició

Mentre el moviment romàntic es desenvolupa a Europa, a Catalunya es produeix un moviment d’ample abast cultural i literari, però també polític, conegut amb el nom de Renaixença. Aquest terme s’ha utilitzat habitualment per designar un període de recuperació literària i lingüística que s’inicia al Principat el 1833 i s’acaba el 1877. Amb aquest període s’acaba la "Decadència" i s’obre el període de la literatura catalana contemporània.

• 1833: l’oda "La Pàtria" de B.C. Aribau.

El sentiment nacional i els orígens

El concepte de Renaixença es vincula al sentiment nacional que en aquella època va arrelar en tots els àmbits, fins i tot el polític. Va sorgir la consciència de pertànyer a una cultura autònoma. A finals del s. XVIII i principis del s. XIX, uns quants il·lustrats com Pau Bellot i Antoni de Capmany van estudiar i escriure sobre la història de Catalunya i la llengua. Aquests estudis i la coneixença d’un passat històric gloriós desperten la consciència nacional dels renaixentistes.

Joaquim Rubió i Ors i el manifest de 1841

No podem considerar que la Renaixença s’inicia realment el 1841, quan apareix el llibre "Lo gaiter del Llobregat", sobrenom de Joaquim Rubió i Ors. En aquest llibre escriu un pròleg que és un manifest en el qual es valora el passat medieval català, tot contraposant-li al present, reivindicant la poesia trobadoresca i exposant els ideals de l’autor a favor de la llengua catalana i fent una crida a la seva dignificació per "despertar els catalans de la seva vergonyosa i criminal indiferència" d’uns catalans culpables d’haver menyspreat l’idioma dels trobadors.

Objectius del programa cultural

Rubió i Ors porta les bases per al programa cultural de la Renaixença, un programa cultural amb grans objectius. Els més importants són:

• 1) Promoure l’activitat literària per recuperar l’ús de la llengua catalana com a llengua de cultura.
• 2) Crear una literatura pròpia i apropar-la als moviments literaris europeus.
• 3) Fomentar el coneixement de la història pròpia per rescatar de l’oblit el passat medieval i la tradició cultural.
• 4) Crear institucions catalanistes favorables a la recuperació cultural i política de la nació catalana.

La restauració dels Jocs Florals

El 1859, es restaura el certamen literari dels Jocs Florals amb el propòsit de prestigiar la llengua catalana i la literatura davant la societat, estimular l’aparició d’escriptors nous, recuperar una institució establerta pels antics reis i disposar d’una plataforma editorial des de la qual poder difondre les obres guanyadores i l’esperit de la Renaixença. El lema dels Jocs Florals era "Pàtria, Fides, Amor"; eren els tres temes sobre els quals s’havien d’escriure les poesies presentades. Cada un d’aquests temes tenia un premi diferent. Si guanyaves els tres premis, eres nomenat Mestre en Gai Saber.

Evolució i debat lingüístic

Amb el temps també es van donar premis extraordinaris i s’obria el certamen a tots els gèneres. La majoria d’obres que es presentaven tenien un caràcter anacrònic (no és del moment) perquè seguien la tendència romàntica del gust pel passat gloriós, però tot i que eren anacròniques, els Jocs Florals van consolidar el català com a llengua de cultura i prestigi i li donaren una sòlida base social. Aquest ús anacrònic de la llengua va servir per iniciar un debat entre els partidaris de la llengua arcaïtzant dels Jocs Florals i els partidaris de reformar la llengua catalana i adaptar-la "al català que ara es parla". Aquest debat i la necessitat d’una reforma lingüística marcarà els moviments posteriors a la Renaixença: Noucentisme, Modernisme i, en aquest marc, sorgirà la figura de Pompeu Fabra.

Bonaventura Carles Aribau

B.C. Aribau neix a Barcelona el 1798 i mor el 1862. Amb el seu pare exiliat, no va poder acabar els estudis i va haver de posar-se a treballar al comerç. El 1826, per recomanació del bisbe Fèlix Torres i Amat, se’n va anar a Madrid per treballar amb el banquer Gaspar de Remisa. A Madrid va tenir diversos càrrecs oficials, però a causa de lluites polítiques va tornar a Barcelona desenganyat de la política, on va morir pobre.

L'oda "La Pàtria"

El poema que va escriure en honor del seu patró, conegut com "La Pàtria", no va ser una casualitat. Aribau havia començat a fer poemes de molt jove i ràpidament va formar part del món intel·lectual barceloní. Va ser un dels introductors del Romanticisme a Catalunya amb la col·laboració a la revista "El Europeo" i va propulsar la fundació d’una altra revista, "El Vapor". Aquesta inquietud intel·lectual no es va aturar durant la seva estada a Madrid. "La Pàtria" es va publicar el 4 d’agost del 1833 a la revista "El Vapor" i va ser escrit per felicitar Gaspar de Remisa.