Renovació Literària Catalana (Anys 20-30) i Estructures Argumentatives
L'Argumentació i les Estructures del Text
Estructures Argumentatives
L'argumentació es pot classificar segons la manera d'estructurar les idees:
- Inducció: Es presenten fets, raons i proves que pretenen arribar a la conclusió.
- Deducció: Es presenta la idea que es vol demostrar i es defensa amb arguments. També s'hi poden incorporar contraarguments.
- Ponderació: Quan es presenten els avantatges i els inconvenients d'una qüestió.
Característiques dels Textos Argumentatius
Els textos argumentatius es caracteritzen per:
- Predomini d'oracions declaratives (afirmatives o negatives).
- Ús freqüent de connectors, que poden ser de:
- Causa (com que, perquè, a causa de...).
- Conseqüència (per tant, així doncs...).
- Oposició (però, tot i això...).
- Proposta d'exemples i comparacions.
- Citacions (fragments de textos per donar suport a una idea).
Elements Gramaticals Clau
La Conjunció «Que»
La conjunció que no s'accentua quan no admet cap preposició al davant. S'accentua (què) quan sí que n'admet.
Interjeccions i Onomatopeies
- Interjecció: Són mots exclamatius que expressen sentiments, com alegria (p. ex., Hurra!).
- Onomatopeies: Intenten reproduir sons i sorolls de la vida quotidiana (p. ex., clinc).
Presentació Eficaç dels Arguments
Si volem convèncer algú d'alguna cosa, hem de tenir clars els arguments i presentar-los de manera atractiva i ordenada.
La Renovació Literària Catalana (Anys Vint i Trenta)
Després del Noucentisme i de les avantguardes, durant els anys vint i trenta del segle XX es va viure un canvi significatiu en la literatura catalana.
La Represa i Diversificació de la Novel·la
La novel·la catalana va reprendre força a partir de 1925. La nova tendència predominant va ser la novel·la psicològica. Hi destaquen novel·listes com:
- Miquel Llor
- Sebastià Juan Arbó
- Carles Soldevila (amb la novel·la Fanny)
Posteriorment, s'incorporen a la narrativa catalana autors que es consolidarien després de la Guerra Civil, com Salvador Espriu, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda.
El Teatre en Crisi i la seva Diversificació
El teatre va entrar en crisi durant el Noucentisme, però va donar lloc a diferents tipus d'obres:
- Alta comèdia burgesa: Josep Pous i Pagès i Carles Soldevila.
- Obres de crítica ideològica: Josep Maria Millàs-Raurell i Joan Oliver.
El poema dramàtic creador va ser cultivat per Josep Maria de Sagarra (p. ex., El cafè de la Marina).
La Poesia Postsimbolista
La poesia postsimbolista parteix del simbolisme, originat a França al final del segle XIX. Alguns dels poetes més cèlebres van ser Joan Vinyoli i Carles Riba.
La Prosa No Narrativa: Periodisme i Assaig
La renovació literària dels anys vint i trenta també va suposar la consolidació del periodisme i de l'assaig en llengua catalana, gèneres que ja havien estat presents en el Modernisme, el Noucentisme i les avantguardes. En aquest àmbit destaquen Carles Riba, Lluís Nicolau d'Olwer i Josep Pla.