Teatre Català i Valencià: Postguerra, Autors i Tendències Actuals

Teatre Català i Valencià: De la Postguerra als Anys 70

Al voltant dels anys seixanta es va produir el desvetllament del nostre teatre amb la creació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. S’hi introduïren elements de l’existencialisme, el neorealisme i les tècniques del distanciament èpic de Bertolt Brecht. Entre els anys 60 i 70 apareix una nova generació de dramaturgs que intenta acostar-se als corrents estètics europeus. D’aquesta manera naix el teatre independent, format per grups renovadors que poden adoptar propostes escèniques ben agosarades, fer crítica social i política i renovar les tècniques escèniques; així mateix, busquen un nou públic amb un cert nivell cultural, capaç de seguir obres de comprensió difícil i proposen la revalorització de les figures del director, de l’escenògraf i de l’intèrpret. Com a autors teatrals podem esmentar a Manuel Molins, Juli Leal, Rodolf i Josep Lluís Sirera i Ximo Vidal. No podem deixar d’esmentar el nom d’algunes companyies de teatre catalanes com Els Joglars, La Fura dels Baus, El Tricicle i Pluja.

L’Escriptura Teatral Actual

La simbiosi entre autor, director i actors ha propiciat que en la dramatúrgia actual hi haja autors que no s’han quedat en la faceta purament textual, sinó que alhora dirigeixen, com Carles Alberola o Sergi Belbel. En l’àmbit valencià, a partir de l’últim quart del segle XX s’han consolidat nous autors teatrals com Rodolf Sirera i Manuel Molins. Molins és l’autor d’obres inspirades en personatges i fets històrics valencians, de melodrames i comèdies. També ha escrit obres que són propostes dramàtiques experimentals. Rodolf Sirera és autor d’una abundant producció dramàtica i també ha fet diverses adaptacions i escriu sèries televisives. També cal esmentar els noms de Ximo Vidal i Pasqual Alapont. A Catalunya hi ha diverses tendències: Una dramatúrgia que analitza la realitat a través de la ironia i l’humor i una dramatúrgia en què el diàleg es fragmenta, es repeteix i s’ompli de dubtes i interrogants. És una teatralitat que es forjà en els Tallers de Dramatúrgia del valencià Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona.